Escalfar cadires

Quan anava a l'insti tenia una professora de biologia que ens escridassava regularment, una de les seves frases preferides era que no volia gent escalfant cadires.

Petit incís, no hi ha cap crítica a la profe en qüestió que era realment extraordinària i si no sóc genetista és simplement perquè mai he tingut ni memòria ni ganes de tancar-me en un cubicle de 3 metres quadrats a mesurar ales de mosca durant tota la tesi. Fi de l'incís.

I ara que sóc una persona de profit (o almenys treballo (o almenys algú em paga a fi de mes en recompensa a les meves activitats diurnes)) s'espera de mi que escalfi cadires. Angers, jornades d'anàlisi harmònica. Speaker, yo misma. Fa 10 anys que no veia tanta desigualtat junta (de fet jo vaig seguir una optativa d'anàlisi harmònica on ens van explicar el teorema d'incertesa de Heisenberg). No he entès un borrall en cap de les 4 xerrades. Cara d'atenció màxima perquè erem 8 a la sala inclòs el speaker. La petita venjança ha estat que la resta dels assistents no han entès ni un borrall en la meva xerrada. Val a dir que a mi no m'havien avisat que el públic no sabia què és una varietat complexa compacta (més precisament, no sabia ni que era una varietat, ni que era compacta, ni que era complexa). Jo així no jugo.