dijous, 23 d’abril del 2009

Gomorra

Abans de res... bona diada de Sant Jordi! Em fan enveja els que poden remenar llibres sota el sol tot i que ja he rebut més d'una rosa virtual, una d'una ex-alumne molt mona que diu que em troben a faltar :-). Jo us deixo una lectura recomanada, Gomorra de Roberto Saviano.

La pel.li encara no l'he vista així que no puc opinar. Aquí trobareu un monòleg de Saviano (in italiano) que va fer per la RAI i que és un bon resum del que és la novel.la. Te'l mires parlar i no saps si fa teatre o si és sincer. L'escoltes i la magnitud de l'horror que envolta el món de la camorra torna més comprensible la seva angoixa. Llegeixes el llibre i la frustració, la impotència, la incredulitat i la indignacio de l'autor et colpeixen.

No és ben bé una novel.la, és més aviat una crònica periodística documentadíssima escrita per un periodista que no és capac de restar impassible davant del que viu i trasmet no només els fets sinó també les pròpies reaccions. Et recorda també com els actes més quotidians, com comprar unes bambes de marca, tenen implicacions. Difícilment et deixa indiferent.

Si encara no us semblen prou raons per llegir-lo, Roberto Saviano creu fermament que la paraula i la veritat poden canviar el món. I ha arriscat la seva vida per aquesta convicció.

ps. Aquest post té un mèrit increible (m'ho dic jo sola) perquè sóc a un teclat sense accents.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Què he après aquest cap de setmana...

que si confesses als 32 anys que no has menjat mai calçots se ne'n foten de tu, que si no saps què són les caramelles se ne'n foten de tu, que si no saps que és el bull d'ou se ne'n foten de tu, que hi ha horts amb lavabo incorporat (i bassa i galliner i casetes i molts gadgets més) i que els calçots estan molt bons (són cebes i es mengen amb les mans, per tant m'havien d'agradar).

dijous, 16 d’abril del 2009

Els miserables

Si encara no heu vist a la Susan Boyle, aquest video té certa gràcia, tot i que costa
molt creure que no estigui preparat. Aquesta bona dona es va presentar a un concurs xorra
anglès, Britains got talent, es va posar a cantar I dreamed a dream entre els riures del públic i els va deixar de pedra.

dilluns, 13 d’abril del 2009

La piscina

Als francesos els hi agrada molt fer esport. El diumenge no hi ha ningú al carrer, tothom (i jo també) és a la piscina. Puc triar, entre una molt maca antiga plena de mosaics dels germans Odorico i una olímpica, 50 metres, molt xula. Les dues m'encantarien si no estiguessin a vessar de francesos i franceses que emprenyen de diverses formes:

-Els pops coixos. Els que la fan petar mentre es mouen a velocitat de pop coix. La meitat de la piscina, per increïble que sembli és seva, no hi ha carrils i tenen un espai enorme on circular lentament...

-Els pregadéus o insectes pal. Són dones molt primes, res de cel·lulitis, mai, i duen bikini, sempre. No intenten avançar sinó ocupar el màxim d'espai possible al carril. Utilitzen tàctiques variades, com anar pel mig o estirar braços i cames en diagonal lentament, per exemple. I són perilloses, si ocupes el seu espai et foten un cop.

-El globus-balena. D'aquest només n'hi ha un però me'l trobo a tot arreu. És un senyor tot rodó amb un banyador l'abella Maia que neda d'esquena (la panxa sobresurt considerablement) amb un tub per respirar (tot i que neda d'esquena, insisteixo). No mou els braços d'un a un sinó els dos alhora, i cap als costats.

-Les turbines. D'aquestes n'hi ha moltes. Normalment són nois i estan catxes. Neden crol amb una energia increïble, en comptes de intentar anar endavant pensen que cal moure's circularment sobre el propi eix, roten.

-Els ànecs. També n'hi ha molts. Duen afegits als peus i a les mans. I són perillosos, perquè si et donen un cop fa mal.

A més les piscines franceses tenen alguna norma curiosa. Les dones poden dur bikini i el gorro no és obligatori però els homes han d'anar amb banyador ajustat. Les xancles estan prohibides, de fet abans d'entrar als vestuaris t'has de descalçar (zone pieds nus obligatoire). Les dutxes no estan mai dins dels vestuaris, per tant t'has de dutxar amb banyador i pensar a dur-te el gel de bany quan vas a nedar. Si vols nedar (una mica) ràpid has d'anar al carril de “nage avec palmes, brasse interdite” (on hi ha els ànecs). Hi ha assecadors de cabell que a mi no m'assequen el cabell però no hi ha endolls (per tant no serveix de res endur-te el teu).

divendres, 10 d’abril del 2009

Êtes-vous étudiante? O la impossiblitat d'explicar què vol dir fer recerca en mates

Us trasmeto (degudament traduïda al català) una conversa que mantinc almenys un cop per setmana en alguna de les seves variants (o en les tres) i que em fustra molt.

-I tu què fas a Rennes, ets estudiant? (deducció relativament natural si acceptem que la meitat de la població rennesa són estudiants, que jo no em vesteixo com una persona seriosa, i.e. ensenyo el melic, i que a sobre sóc estrangera).
-No, de fet faig un postdoc en mates.

A partir d'aquí la conversa pot seguir diferents camins...


Modalitat 1 (parles amb una persona normal)


- Un què????
- Un postdoc. He fet una tesi doctoral a Barcelona i ara investigo a la uni de Rennes durant un any i mig. Se'n diu fer un postdoc.
- I què investigues?
- (Pensant: Merda). Matemàtica pura. Geometria complexa. Transformacions birracionals.
- Ah, i trobes algo? (això se suposa que és una broma, investigar en francès és “faire de la recherche”) Però aleshores, això del postdoc és com un Erasmus, no?
- Si, és un com un Erasmus (què has de dir?)
- Estàs segura que no ets estudiant?
- (Doncs si, de fet n'estic segura) Si (i somrius resignadament).

Modalitat 2 (parles amb un investigador no matemàtic)

- I què investigues?
- (Merda). Matemàtica pura. Geometria complexa. Transformacions birracionals.
- I com s'investiga en mates?
- (Merda) Doncs seus a una cadira mirant el sostre amb un full en blanc davant i un llapis a la mà i quan se t'ocorre alguna cosa l'escrius. O llegeixes articles. O discuteixes amb un col.lega. O fas càlculs (això de dir que fas càlculs tranquil.litza molt al personal). Es tracta de trobar respostes, però abans cal descobrir la bona pregunta.
- Ahhh (d'incomprensió absoluta).... i la teva investigació per a què serveix?
- (Merde encore) Té certa relació amb models físics sobre l'estructura de l'univers ... (i em miro la punta del nas a veure si creix).

Modalitat 3 (parles amb un investigador matemàtic)

- Ahhh, jo vaig estar un cop a un congrés a Barcelona...
- A on?
- No sé, a un centre de recerca a la uni. N'hi ha més d'una? (to d'incredulitat).
- Si, de fet n'hi ha tres que tenen departament i estudis de mates.
- De debò??????????????
- (Vols que et parteixi la cara?) Si, de debò (I somrius).

De fet no crec que els francesos siguin especialment obtusos ni que la meva capacitat d'expressar-me en francès sigui particularment limitada, el que passa és que jo a Barcelona esquivava el problema dient que donava classes de matemàtiques a la Universitat. Sobre el que passa en la modalitat 3 m'estimo més no fer comentaris.

dijous, 9 d’abril del 2009

L'alcoholisme

Els francesos, no, millor precisen, els estudiants bretons, són uns alcohòlics. I ho dic jo, que pertanyo a un club de la birra d'on surto més que contenta els dies que les birres tenen prou graduació. Quan agafes el bus el dijous a la nit els teus companys i companyes de viatge fan pudor i es comporten com perfectes brètols. Brètols educats s'entén, no sé si mai ha intentat lligar amb vosaltres un borratxo començant la conversa amb un “Vous êtes charmante mademoiselle” (que no era irònic, ho juro). Però brètols al cap i a la fi, una mica com els gals irreductibles de l'Astèrix. L'any passat a les 6 del matí van calar foc a un edifici de pisos. Com que al centre de Rennes fins i tot quan les façanes fan goig les escales śón de fusta el resultat van ser varis morts.

L'ajuntament no sap què fer i organitza tota mena d'activitats els dijous a la nit. He provat d'anar-hi i he estat sempre de les més joves. Les campanyes contra l'alcohol no tenen res a envejar a les de la Dirección General de Tráfico en les seves millor èpoques.

Jo el que em pregunto és si no estaria bé que fossin una mica menys educats i moderats cada dia a veure si després no els hi calia emborratxar-se tant per poder xisclar. També em pregunto si no serà que m'he fet gran.

dimecres, 8 d’abril del 2009

Postes de sol



Suposo que hi ha una explicació científica, però jo no l'he acabat de trobar. El cas és que a França els colors de les postes de sol són espectaculars. Per internet diuen que l'absència de pol·lució ajuda però em sembla que Paris no és un exemple d'aire net... La primera està feta des del meu balcó a les 20h45 i la segona no cal dir-ho.

Ja tinc classes de pilates!!!

Finalment he trobat classes de pilates de terra, mola :-). Avui he fet la primera. Se suposa que són de nivell débutant, i sort d'això que si no no me'n surto ni en conya. La monitora és algo així com superwoman, a body pump fa servir una quantitat de peses que fa por i a pilates fa uns moviments perfectes.

Al meu gimnàs també fan classes de body balance, un poti-poti de taixi, ioga, stretching i pilates que no està gens malament. La diferència és que les classes de body balance estan incloses al preu mensual, hi ha entre 20 i 30 persones i et passes l'estona sentint "Super", "Bravo", "Parfait", "Impeccable", "Nickel", "Magnifique". En canvi quan fas pilates pagues extra, hi ha entre 2 i 4 persones i et passes l'estona sentint com et treuen fallos. El meu cantó masoquista és feliç.

My office



Aquest post el tenia pendent des de fa dies. Doncs sí, jo treballo aquí, més precisament a les finestres que corresponen a ISON. I de l'altra banda hi ha una torre d'escalada:-).
Els eslògans de la mani de la setmana passada eren més divertits: "Maths Rennes 1 en lutte" (que és una "contrepetrie", pels que parlen francès "Matte le nains en route") , "Fac off", "Chercheurs en colère", "Pour les réformes, contre les mauvaises", "Masterisation=Danger" i el meu preferit: "La cohomologie n'est pas une marchandise".
Després diran que els matemàtics no sóm creatius. Per descomptat a més d'un li va tocar explicar-li a un periodista què és la cohomologia, m'hagués agradat veure-ho.

Els meus pobres col.legues ara resulta que tornen a fer classes, i com que no els han deixat de pagar, tenen problemes de consciència i recuperen les sessions perdudes (2 mesos!). Per tant en comptes d'acabar el semestre per les vacances de printemps o sigui ara, com habitualment (!), acabaran les classes en un mes.

dissabte, 4 d’abril del 2009

Catàstrofes culinàries

Feia molt temps que no me'n passava una de tant grossa a la cuina, així que ho he us explico.

T'aixeques un dissabte al matí, plou, no tens res a fer i és dia de mercat. Decideixes que és el moment perfecte per estrenar el wok de 4,95 euros de l'ikea (dimensió antena parabòlica, tens un amic que el feia servir per robar la wifi del veí) per fer una fideuada. La recepta te la saps de memòria, el que no està clar és si trobaràs els ingredients. Abans de convidar algú a sopar, millor provar-ho.

Comences el recorregut a la Galerie La Fayette, perquè ja fa dies que has constatat que una cosa tan banal com els fideus no es troba en qualsevol supermercat. De fideus italians no n'hi ha, però miracle, monoprix (marca blanca francesa) si. Després fas cap al mercat. Aprens que els escamarlans es diuen langoustines, la sepia blanc de seiche i les petxines no sé què que oblides 5 minuts després (palourdes, internet is great). Te'n vas tota contenta cap a casa amb les teves adquisicions i et dediques a sofregir pacientment els ingredients d'un en un. Cansalada, alls, escamarlans, pebrot verd, ceba, fideus (un munt, et dius que així tindràs tapers per sopar) i sèpia. Obres les petxines al vapor. El cutre-wok és tot un descobriment. Ho barreges tot, afegeixes sal i paprika i hi tires l'aigua. Del raig de vi blanc te n'oblides, però és igual perquè ja l'has cagada. Resulta que el que semblaven fideus innocents és pasta de desintegració ràpida que es torna ciment en contacte amb l'aigua en un temps rècord de 2 minuts. Mira que he fet fideuadas i no havia vist res mai semblant.

He excavat fins que he aconseguit rescatar el que no era pasta. De tapers res, és clar. Els escamarlans eren boníssims (tot i que m'he sentit una assassina sense escrúpols tirant-los vius al wok) i el formatge i el vi (oxigenat) també. A més m'he menjat dos bombons com a premi de consolació.

Els fideus els he afegit darrera del pernil i del fuet a la llista de coses a endur-me de Barcelona. I jo que me ne'n fotia d'un col.lega que s'enduia els ossos del caldo i els fideus a Finlàndia. Crec que el proper cop provaré amb la paella. L'arròs deu ser arròs a tot arreu, no?

dijous, 2 d’abril del 2009

Decididament m'agraden les dones

No es tracta d'una declaració sobre la meva identitat sexual sinó que cada cop tinc més clar que m'agraden les veus femenines, no estil Carla Bruni (que mona-seductora-sexy-irresistible-i-buida-que-sóc) sinó les dones intel.ligents que tenen quelcom a dir i no es callen, com la Isabel Coixet, la Luciana Littizzetto, l'Alina Marazzi (Vogliamo anche le rose, Un'ora sola ti vorrei) o l'Eve Ensler (The Vagina Monologues).

El diumenge vaig anar al teatre a un espectacle, “Peut-on etre conçu dans l'amour et faire la guele aux transports en commun?”, organitzat a un barri (per un grup de gent una mica en contra del teatre de grans sales, pel que vaig entendre), a un “amphi” (aula gran) d'una escola pública que es queia a trossos. L'actriu és una humorista francesa d'orígens espanyols que es diu Trinidad, té una energia desbordant i parla com una metralleta. Em vaig perdre de la missa la meitat però vaig riure molt. Us deixo dues cites del seu web, encara que no siguin seves:

"Do not take life too seriously. You will never get out of it alive." Lord Byron

“Il faut rire avant d’être heureux de peur de mourir sans avoir ri”. Labruyère

dimecres, 1 d’abril del 2009

Em sento molt sola...

des de que m'ha abandonat la Lisbeth Salander. Si no heu llegit encara Millennium del Stieg Larsson no sé a què esteu esperant.