Êtes-vous étudiante? O la impossiblitat d'explicar què vol dir fer recerca en mates

Us trasmeto (degudament traduïda al català) una conversa que mantinc almenys un cop per setmana en alguna de les seves variants (o en les tres) i que em fustra molt.

-I tu què fas a Rennes, ets estudiant? (deducció relativament natural si acceptem que la meitat de la població rennesa són estudiants, que jo no em vesteixo com una persona seriosa, i.e. ensenyo el melic, i que a sobre sóc estrangera).
-No, de fet faig un postdoc en mates.

A partir d'aquí la conversa pot seguir diferents camins...


Modalitat 1 (parles amb una persona normal)

- Un què????
- Un postdoc. He fet una tesi doctoral a Barcelona i ara investigo a la uni de Rennes durant un any i mig. Se'n diu fer un postdoc.
- I què investigues?
- (Pensant: Merda). Matemàtica pura. Geometria complexa. Transformacions birracionals.
- Ah, i trobes algo? (això se suposa que és una broma, investigar en francès és “faire de la recherche”) Però aleshores, això del postdoc és com un Erasmus, no?
- Si, és un com un Erasmus (què has de dir?)
- Estàs segura que no ets estudiant?
- (Doncs si, de fet n'estic segura) Si (i somrius resignadament).

Modalitat 2 (parles amb un investigador no matemàtic)

- I què investigues?
- (Merda). Matemàtica pura. Geometria complexa. Transformacions birracionals.
- I com s'investiga en mates?
- (Merda) Doncs seus a una cadira mirant el sostre amb un full en blanc davant i un llapis a la mà i quan se t'ocorre alguna cosa l'escrius. O llegeixes articles. O discuteixes amb un col.lega. O fas càlculs (això de dir que fas càlculs tranquil.litza molt al personal). Es tracta de trobar respostes, però abans cal descobrir la bona pregunta.
- Ahhh (d'incomprensió absoluta).... i la teva investigació per a què serveix?
- (Merde encore) Té certa relació amb models físics sobre l'estructura de l'univers ... (i em miro la punta del nas a veure si creix).

Modalitat 3 (parles amb un investigador matemàtic)

- Ahhh, jo vaig estar un cop a un congrés a Barcelona...
- A on?
- No sé, a un centre de recerca a la uni. N'hi ha més d'una? (to d'incredulitat).
- Si, de fet n'hi ha tres que tenen departament i estudis de mates.
- De debò??????????????
- (Vols que et parteixi la cara?) Si, de debò (I somrius).

De fet no crec que els francesos siguin especialment obtusos ni que la meva capacitat d'expressar-me en francès sigui particularment limitada, el que passa és que jo a Barcelona esquivava el problema dient que donava classes de matemàtiques a la Universitat. Sobre el que passa en la modalitat 3 m'estimo més no fer comentaris.