No es tracta d'una declaració sobre la meva identitat sexual sinó que cada cop tinc més clar que m'agraden les veus femenines, no estil Carla Bruni (que mona-seductora-sexy-irresistible-i-buida-que-sóc) sinó les dones intel.ligents que tenen quelcom a dir i no es callen, com la Isabel Coixet, la Luciana Littizzetto, l'Alina Marazzi (Vogliamo anche le rose, Un'ora sola ti vorrei) o l'Eve Ensler (The Vagina Monologues).
El diumenge vaig anar al teatre a un espectacle, “Peut-on etre conçu dans l'amour et faire la guele aux transports en commun?”, organitzat a un barri (per un grup de gent una mica en contra del teatre de grans sales, pel que vaig entendre), a un “amphi” (aula gran) d'una escola pública que es queia a trossos. L'actriu és una humorista francesa d'orígens espanyols que es diu Trinidad, té una energia desbordant i parla com una metralleta. Em vaig perdre de la missa la meitat però vaig riure molt. Us deixo dues cites del seu web, encara que no siguin seves:
"Do not take life too seriously. You will never get out of it alive." Lord Byron
“Il faut rire avant d’être heureux de peur de mourir sans avoir ri”. Labruyère
Time Change
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada