dilluns, 31 d’agost del 2009

Però que xunga que és la rentrée

O potser el que és xungo és tornar al meu país adoptiu i trobar-me amb més del mateix.

Sóc a un curs d'estiu. El panorama:

-3 noies out of 25.
-Residència a un campus perdut al mig del no res, a una habitació mini amb una dutxa liliputiense (40 x 80 cm) i sense internet.
- Vist que és el tercer congrés/curs de l'estiu puc dir que les mates han anat millorant (la meva comprensió almenys degut al fet que conec millor el tema) i la vida social i l'entorn clarament degeneren (mira que em vaig divertir a Marsella).
- Res d'ascensor i 7 mitjans de transport diferents per fer un trajecte d'uns 1000 kilometres carregada amb una maleta de 22 kg i una motxilla de 7 aprox, que fa una gràcia de la òstia, sobretot en la última etapa que consisteix a pujar dos pisos d'escales acompanyada d'un francès que per descomptat no em va oferir ajuda (i per descomptat jo tampoc vaig demanar-la).
- Matemàtics amb una noció perversa de la paraula comunicar, que segons el DIEC significa "Fer que un altre participi (d’allò que posseïm), fer que sigui comú a ell i a nosaltres, transmetre.", que jo trobo que no és ben bé el que succeeix en una xerrada de mates.

Vaja, as usual.

Que cansat.


Ps. Aquest estiu m'he llegit els viatges de Gulliver i m'ha sorprès molt, és àcid, divertit, inclassificable i transmet una visió desesperant del gènere humà que tanmateix és difícil de contradir amb un mínim d'honestedat. Us el recomano a tots.

Ps2. Però la setmana passada vaig fer vacances a Barcelona, Jou i Palamós, i vaig visitar bebés, plegar patates i ceps, anar d'excursió, torrar-me a la platja i menjar viandes impossibles de trobar a França.

diumenge, 23 d’agost del 2009

I s'ha acabat el viatge perquè torno!

Doncs sí, us is over for a while.

No sé si m'he deixat alguna crònica important, em sembla que només Salinas, però només hi vaig passar un dia perquè s'hi agafava el tren a sfo i en vaig tenir prou i de sobres per visitar el centre Steinbeck, veure Ice Age 3 al cine, anar un cafè internet i passejar pel carrer principal del pobre amunt i avall una dotzena de vegades. A més el tren duia 3 hores de retard i em acabar ficant a un bus, que em va dur a on tocava, però.

I will come back to California, perquè la llista de coses pendents és molt llarga: zyon canyon, sequoies del nord, la costa, north rim, yosemite amb més calma. Això així de bote pronto.

Monterey!!!

Monterey va venir just després de Flagstaff i abans de Yosemite i l'he deixat per l'últim perquè em va encantar. Està a una badia que és reserva natural i vaig veure balenes, dofins, foques, lleons marins, nútries marines (que consti que em sento super orgullosa d'haver après com es mouen i saber distingir-les de lluny dels altres bitxos) i un munt d'ocells. Vaig anar en barco a per balenes, a l'aquari, vaig anar en bici al costat de la costa (i em vaig extasiar) fins casi el Carmel però sobretot em vaig fer un fart de passejar i al.lucinar que al costat del poble hi hagués foques. Okay, també vaig passar més d'una tarda dormint la migdiada a la platja en estat d'èxtasi. Si us agrada el mar i no voleu anar als llocs fashion de California, us el recomano.

divendres, 21 d’agost del 2009

Berkeley Bowl, Salsa Fusion, Body Sculpt & Sauna

Això ha estat la meva tarda. Primer anar al super ultra pijo a per sopes casolanes (són boníssimes) i fruita, he dedicat ben bé 15 minuts a passejar per la secció de verdures i he constatat que no en coneixia ni la meitat. I després, gimnàs. Una horeta de Salsa Fusion, que és el que el que sembla que és, una classe d'aeròbic suau amb passos i música llatina, i una horeta de tono que aquí té el nom més suggerent de body sculpt, al YMCA (el gimnàs que hi ha sota la residència i que tinc dret a utilitzar). De tranquis que no he fet res en tot l'estiu i a més acabo de sortir d'un refredat. Hi havia molt bon rotllo a classe i els monitors eren molt simpàtics i a més després he fet sauna. El problema és que ara vaig xutada d'endorfines, ja no estic acostumada i m'han pujat, estic flotant!!!!!!!!!! Mola.

dijous, 20 d’agost del 2009

San Francisco & Berkeley

San Francisco és divertit perquè a part dels tramvies, el carrer amb corbetes, el golden gate park i el golden gate bridge, té tot de guetos. El barri italià (al costat del mar, pas mal), el barri llatí (feia nooooooooolt mal rotllo), el gay (super happy), el xinès (ple de menjar raríssim i cartells en xinès), el japonès (i love sushi, i really felt in love with the restaurant where we ate, i want to live there).

No sé si m'agradaria viure-hi, té bus però és lent, té mooooolts pobres pel carrer i és una ciutat. Com a tot arreu a usa, el menjar basura està tirat de preu (i és bo) i el menjar sa és caríssim, és el primer cop que gasto més al super comprant fruita i iogurts que als restaurants menjant. És molt divertit trobar menjar de tots els orígens al súper, m'he engaxat a les sopes xineses.

A Berkeley encara hi ha més pobres demanant que a San Francisco (i solen ser homes i negres) i els estudiants van de guais i de progres. El campus és molt xulo, ok, i el MSRI té una vista espectacular, però està ple de cartells dient lo guai que és Berkeley. Fa una mica de ràbia.

Zinfandell, Napa, Sonoma & Les mítiques "Aquest no és el super d'abans?"

El quart dia a San Francisco vam dedicar-lo a la respectable activitat d'emborratxar-nos amb vi local, i.e. a voltar de productor en productor al wine country, al napa valley i al sonoma valley. Em vaig quedar amb les ganes de fer un curs de tast, si fos a Barcelona em plantejaria seriosament candidatar a un altre club d'alcohòlics. Vam trobar un cotxer de lloguer molt barato i ens en vam anar cap allà tot contents. Només vaig fallar com a copilot una vegada, sortint del super on havíem comprat el picnic per dinar, em poso a donar indicacions amb el mapa a la mà i enorme convicció, que van dur-nos de tornada a l'origen, m'ho van retreure tot el viatge, si és que no es poden cometre errors. El picnic el vam fer al Jack London State Park, on em vaig esverar per dos motius: 1) el meu company de viatge no tenia ni flowers de qui era el Jack London, 2) estava ple d'avisos de rattlesnakes (malgrat que després no en vam veure cap). Només ens vam endur una ampolla de vi (el dia següent agafàvem un avió) i va ser un Zinfandell, perquè té un nom curiós. A la tornada vaig intentar clapar al cotxe però el conductor era molt poc autònom i em despertava cada dos per tres amb l'absurda pretensió que mirés el mapa per comprovar si anàvem bé, total que vaig acabar molt mosquejada :-). Però tot plegat va ser un dia molt xulo.

ps. Això no és difamació perquè l'al.ludit té dret a rèplica a través dels comentaris.

diumenge, 16 d’agost del 2009

Les mítiques: "I thought it was a small car" & el PT Cruiser blau barrufet metalitzat

El meu personal driver quan vam arribar a l'aeroport de Flagstaff, Arizona, i li diuen que ara li duen el cotxe no s'entera, i quan li van portar un PT Cruiser se'm seu al seient de darrera i jo "Què fas?", i ell "No ens duen a buscar el cotxe?" i jo, "No, aquest és el cotxe" i ell que li diu al pobre home que s'ho mirava amb cara de pensar "Aquests guiris són tontos", "I thought it was a small car".

Yes!!! A America that's a small car, sweetie. I el color era tan fantàsticament cantón que em vaig pintar les ungles a joc.

Ens va dur al Grand Canyon, però també a Sedona i a Monument Valley. El primer lloc va ser una mica fiasco, perquè el copilot (jo) no havia fet els deures i vam arribar tant tard al garito de llogar les bicis que la temperatura era de 40ºC i no ens vam veure amb cor, i després se'ns va perdre el riu (again, el copilot no s'havia preparat prou). En canvi el segon... was great!!! :-). Sabeu les pelis de l'oest, que sempre tenen aquest paisatge de desert amb pedruscos enormes darrera, allò de la Telma&Louise, i els anuncis de Malboro? Doncs allà, és xulíssim! Resulta que si ho vols visitar has de pagar un guia navajo (està dins de la reserva) per a que t'hi dugui amb jeep, i vam tenir sort d'enganxar un paio per nosaltres dos sols, and it was great!

Connections for women & panels

Els dos últims dies he estat a la meva primera confe: 1) a usa, 2) on tot erem dones, 3) que acabava amb un panel, que vé a ser 5 dones més seniors que la resta explicant com han arribat a ser matemàtiques i la resta de l'assistència fent preguntes.

Pel que fa a les banalitats, és la primera confe on haig de fer cua al lavabo de dones. Pel que fa a les mates, it was okay, he après alguna coseta i tot, malgrat no ser el meu tema, so it's fine. Però el que debó m'ha impactat és la història de fer una confe només per dones i sobretot el panel. Si vols que un americà parli de política ho tens més aviat xungo, sembla que sigui políticament incorrecte, en canvi si vols que parli about how he/she feels, no problem, que és més o menys el contrari del que passa a Europa. Jo he escoltat a molts pocs matemàtics senior explicar que hagin tingut dubtes existencials o professionals o d'autoestima o les estratègies que han desenvolupat per combatre la pressió o dir quins són els seus pitjors defectes com a matemàtics. Les poques converses que he tingut d'aquest pal han estat en petit comitè, amb gent "propera" i sovint sota la influència de l'alcohol. En canvi n'he vist a uns quants vacilar de los guais que són de formes més o menys encobertes. I avui ha estat genial, I wish they had one in every conference, with nice people, of course.

Conclusió: there at least a few good things about the us :-).

dimecres, 12 d’agost del 2009

Les mítiques: "Un bambi, un bambi" i el Grand Canyon

Si, el primer cervol que ens vam creuar al costat de la carretera, al grand canyon, em vaig posar a xisclar això, i el meu company de viatge diu "Si, ja ho entès", i para el cotxe. Per què resulta que als americans els hi deu semblar normal tenir rens i cervols i ossos i pumes i serps de cascavell por ahi sueltes, però jo flipava cada cop que me'n creuava un i per descomptat li feia fotos.

El Grand Canyon es com te l'imagines, perquè has vist tropecientas fotos. M'hagués agradat anar al north rim i no vaig poder al final perquè no hi havia shuttles ni busos que em quadressin amb els horaris. Així que quan el meu personal driver va marxar em vaig quedar dos dies mes a flagstaff i gràcies a això vaig veure el petrified forest, and the meteor crater and the antelope canyon amb un tour amb un guia molt americà vestit de cowboy però que sabia un munt de coses del lloc i ens parava a tots els llocs que eren xules per fer fotos. I vaig coneixer un japones, una cadanenca i dos newyorkins. Pas du tout mal.

Yosemite is the most gorgeus valley on earth

Fins que es demostri el contrari. Cascades, llacs gelats, rius, ossos, cervols, esquirols, giant sequoies. Vaja, segur que o hi heu estat o heu vist fotos, aixi que ja sabeu que es precios. Nomes han estat dos dies anant d'excursio amb un grup de anglesos-irlandesos-suecs-holandesos-1 alemany i jo pero m'ha encantat. M'han tornat boja amb l'angles, pero, a mi tants accents junts como que no, pero ha estat divertit.
I el resort-hostal on estava ha estat simpatic finalment, amb sauna i hot tub i massatges i un cafe ple de sofas amb free wifi and healthy cheap food to hang out amb gent parlant whatever language you want. It was fun.

Pero quina depre porto a sobre pensant que les vacances s'han acabat i ara vaig a berkeley per una confe. shiiiiiiiiiiiiiitttttttttttttttttttt. i need a longer vacation!
Encara em queda una setmaneta per terres catalanes a finals d'agost per aixo!

dilluns, 10 d’agost del 2009

A las Vegas fa molta calor

Fa tanta calor que jo no vaig ser capaç de registrar cap altra dada sobre el lloc. Buenu, una mica si. És a un dessert, és lleig, és ple de llums de colors i de gent, els edificis són molt alts, és fàcil trobar l'entrada dels casinos però dificilíssim trobar la sortida (la meva claustrofòbia en va patir), els hotels i el menjar estan tirats de preu, hi ha slot machines a la sala d'espera de recollida d'equipatge, hi ha sempre algú davant de les slot machines i fa molta calor. Vam passar la tarda a la piscina que semblava una sopa, vam sortir al vespre (jo casi despullada) i em sentia com dins d'un forn. A las Vegas fa molta calor i a part d'això no té cap gràcia. Sort que al matí següent marxàvem.

Les mítiques: "I win, I win". Bicis.

I no, no era jo qui ho deia, era un mocós d'uns 7 anys, absolutament ros i pecós i amb cara d'americà triumfador, que quan vaig passar en bici pel seu costat, entre Sausalito i Tiburón, amb el plat petit i el pinyó gran perquè m'havia saltat sol el plat i jo no me n'havia ni adonat, es va posar a fer una carrera amb mi i donades les circumstàncies (la meva tria estúpida de marxa) em guanyava. I el meu company de viatge que es gira i mira l'escena i es comença a pixar de riure i jo no sé si fotre-li un mastegot al nen a ell fins que recupero la dignitat canviant de marxa.

Així de passada, l'excursió en bici, a través el Golden Gate Bridge, i després cap a Sausalito i després cap a Tiburón and back to pier 39 by ferry , 27 milles crec, de la boira de san francisco al sol de l'altra banda de la bahia, va ser mooooooooooolt xula. Altament recomanable tot i l'altra concentració de guiris fent el mateix que tu amb una bici que duu un mapa enganxat al manillar. I quan tornes la bici a les 8 del vespre, a la botiga et xisclen com si acabessis d'acabar un marató, molt americà.

I una altra excursió en bici alucinant (aquesta si que és increible) des de Monterey fins al Carmel seguint la costa i per un tros de la 17 miles scenic drive. El paissatge és preciós i els americans tenen un munt de carrils bici i t'adelanten deixant més d'un metre i mig. Això sí, se'm va parar a xerrar un iranià d'uns 50 anys que va acabar dient-me que m'havia de buscar un "team". La gent això de que una dona viatgi sola no ho entèn.

Yosemite: "We don't serve that kind of food"

Això és el que m'han contestat, en to ofès, quan se m'ha ocorregut demanar ni més ni menys que una coca cola a un restaurant. and yeah, i'm still in the us. Des de que estic sola aqui (més o menys una setmana) trio els llocs segons el dubtós criteri de que hi hagi hostals on es pugui arribar sense cotxe. Ara sóc a yosemite, a un lloc ultra friki amb spa i classes de ioga diaries i menjar organic però sense coca cola. He passat la tarda nedant al riu gracies a una senyora i el seu fill de 13 anys m'hi han dut en cotxe amablement (a peu como que no). Tinc internet que funciona només amb windows (i el meu pc està aprofitant per actualitzar-se, és un malson) pero no cobertura del mòbil. Demà al mati m'haurien de fer un deep tissue massage i demà a la tarda un tour per yosemite. Ja veure, perquè havien perdut la meva reserva i han trigat 3 hores en trobar-me un llit.

I ara que estic sola i em començo a avorrir, us anire explicant (o almenys m'ho explicaré a mi mateixa, pero no oblidar-me'n) el viatge, en perfecte desordre.