O potser el que és xungo és tornar al meu país adoptiu i trobar-me amb més del mateix.
Sóc a un curs d'estiu. El panorama:
-3 noies out of 25.
-Residència a un campus perdut al mig del no res, a una habitació mini amb una dutxa liliputiense (40 x 80 cm) i sense internet.
- Vist que és el tercer congrés/curs de l'estiu puc dir que les mates han anat millorant (la meva comprensió almenys degut al fet que conec millor el tema) i la vida social i l'entorn clarament degeneren (mira que em vaig divertir a Marsella).
- Res d'ascensor i 7 mitjans de transport diferents per fer un trajecte d'uns 1000 kilometres carregada amb una maleta de 22 kg i una motxilla de 7 aprox, que fa una gràcia de la òstia, sobretot en la última etapa que consisteix a pujar dos pisos d'escales acompanyada d'un francès que per descomptat no em va oferir ajuda (i per descomptat jo tampoc vaig demanar-la).
- Matemàtics amb una noció perversa de la paraula comunicar, que segons el DIEC significa "Fer que un altre participi (d’allò que posseïm), fer que sigui comú a ell i a nosaltres, transmetre.", que jo trobo que no és ben bé el que succeeix en una xerrada de mates.
Vaja, as usual.
Que cansat.
Ps. Aquest estiu m'he llegit els viatges de Gulliver i m'ha sorprès molt, és àcid, divertit, inclassificable i transmet una visió desesperant del gènere humà que tanmateix és difícil de contradir amb un mínim d'honestedat. Us el recomano a tots.
Ps2. Però la setmana passada vaig fer vacances a Barcelona, Jou i Palamós, i vaig visitar bebés, plegar patates i ceps, anar d'excursió, torrar-me a la platja i menjar viandes impossibles de trobar a França.
Plate Maintenance
Fa 1 dia