El quart dia a San Francisco vam dedicar-lo a la respectable activitat d'emborratxar-nos amb vi local, i.e. a voltar de productor en productor al wine country, al napa valley i al sonoma valley. Em vaig quedar amb les ganes de fer un curs de tast, si fos a Barcelona em plantejaria seriosament candidatar a un altre club d'alcohòlics. Vam trobar un cotxer de lloguer molt barato i ens en vam anar cap allà tot contents. Només vaig fallar com a copilot una vegada, sortint del super on havíem comprat el picnic per dinar, em poso a donar indicacions amb el mapa a la mà i enorme convicció, que van dur-nos de tornada a l'origen, m'ho van retreure tot el viatge, si és que no es poden cometre errors. El picnic el vam fer al Jack London State Park, on em vaig esverar per dos motius: 1) el meu company de viatge no tenia ni flowers de qui era el Jack London, 2) estava ple d'avisos de rattlesnakes (malgrat que després no en vam veure cap). Només ens vam endur una ampolla de vi (el dia següent agafàvem un avió) i va ser un Zinfandell, perquè té un nom curiós. A la tornada vaig intentar clapar al cotxe però el conductor era molt poc autònom i em despertava cada dos per tres amb l'absurda pretensió que mirés el mapa per comprovar si anàvem bé, total que vaig acabar molt mosquejada :-). Però tot plegat va ser un dia molt xulo.
ps. Això no és difamació perquè l'al.ludit té dret a rèplica a través dels comentaris.
Accelerator Energies
Fa 3 dies
6 comentaris:
Per al·lusions. Està bé, reconeixo la meva ignorància sobre Jack London (miraré d'aconseguir "The Call of the Wild").
Sobre lo del conductor poc autònom: vam llogar el cotxe amb mi com a conductor i la investigadora (que fa un postdoc a terres bretones) com a copilot: amb els mapes i tot. Al principi donava indicacions correctes (tret d'una volta innecessària :-) ) però a mitja tarda va decidir dormir, i deixar-me sol per carreteres secundàries que no sortien ni al mapa. Es va despertar quan vam trobar el Pacífic, i a partir de llavors havia de ser fàcil: seguir la carretera 1 sentit sud. La copilot va decidir dormir, ens vam saltar un creuament, però no passa res, la 101 també va al Golden Gate. Un cop érem al Golden Gate vaig demanar ajuda a la copilot, però va decidir que estava cansada i tenia son (jo també!!!!) i es va posar amb uns morros de pam. Per acabar-ho d'arrodonir, no sabeu lo relaxant que és omplir un dipòsit de benzina a una gasolinera de prepagament de la que has d'apretar una palanca que no coneixes per a que surti benzina, amb el galó com a unitat de mesura, d'un cotxe del que no coneixes la capacitat del dipòsit i una copilot amb cara de pocs amics.
Però vam riure molt :-D .
sempre està bé escoltar les altres versions de la història :-).
ah, i has de reconeixer que et vaig donar indicacions correctes per trobar el garatge on deixar el cotxe!
Ei!
doncs jo m'estic llegint "White fang" (penguin books; la millor col·lecció de llibres mai editada) i em sembla una obra d'art!! I això s'afegeix a la motivació extra que sempre produeix llegir una versió original i enterar-te de la història en un 92-94.5%.
Genial!
Eo doncs ja me'l deixaràs que jo tot i fardar molt no he llegit res del Jack London, ni en versió original ni traduida ;-).
Publica un comentari a l'entrada