Les mítiques: "I win, I win". Bicis.

I no, no era jo qui ho deia, era un mocós d'uns 7 anys, absolutament ros i pecós i amb cara d'americà triumfador, que quan vaig passar en bici pel seu costat, entre Sausalito i Tiburón, amb el plat petit i el pinyó gran perquè m'havia saltat sol el plat i jo no me n'havia ni adonat, es va posar a fer una carrera amb mi i donades les circumstàncies (la meva tria estúpida de marxa) em guanyava. I el meu company de viatge que es gira i mira l'escena i es comença a pixar de riure i jo no sé si fotre-li un mastegot al nen a ell fins que recupero la dignitat canviant de marxa.

Així de passada, l'excursió en bici, a través el Golden Gate Bridge, i després cap a Sausalito i després cap a Tiburón and back to pier 39 by ferry , 27 milles crec, de la boira de san francisco al sol de l'altra banda de la bahia, va ser mooooooooooolt xula. Altament recomanable tot i l'altra concentració de guiris fent el mateix que tu amb una bici que duu un mapa enganxat al manillar. I quan tornes la bici a les 8 del vespre, a la botiga et xisclen com si acabessis d'acabar un marató, molt americà.

I una altra excursió en bici alucinant (aquesta si que és increible) des de Monterey fins al Carmel seguint la costa i per un tros de la 17 miles scenic drive. El paissatge és preciós i els americans tenen un munt de carrils bici i t'adelanten deixant més d'un metre i mig. Això sí, se'm va parar a xerrar un iranià d'uns 50 anys que va acabar dient-me que m'havia de buscar un "team". La gent això de que una dona viatgi sola no ho entèn.