Feia molt temps que no me'n passava una de tant grossa a la cuina, així que ho he us explico.
T'aixeques un dissabte al matí, plou, no tens res a fer i és dia de mercat. Decideixes que és el moment perfecte per estrenar el wok de 4,95 euros de l'ikea (dimensió antena parabòlica, tens un amic que el feia servir per robar la wifi del veí) per fer una fideuada. La recepta te la saps de memòria, el que no està clar és si trobaràs els ingredients. Abans de convidar algú a sopar, millor provar-ho.
Comences el recorregut a la Galerie La Fayette, perquè ja fa dies que has constatat que una cosa tan banal com els fideus no es troba en qualsevol supermercat. De fideus italians no n'hi ha, però miracle, monoprix (marca blanca francesa) si. Després fas cap al mercat. Aprens que els escamarlans es diuen langoustines, la sepia blanc de seiche i les petxines no sé què que oblides 5 minuts després (palourdes, internet is great). Te'n vas tota contenta cap a casa amb les teves adquisicions i et dediques a sofregir pacientment els ingredients d'un en un. Cansalada, alls, escamarlans, pebrot verd, ceba, fideus (un munt, et dius que així tindràs tapers per sopar) i sèpia. Obres les petxines al vapor. El cutre-wok és tot un descobriment. Ho barreges tot, afegeixes sal i paprika i hi tires l'aigua. Del raig de vi blanc te n'oblides, però és igual perquè ja l'has cagada. Resulta que el que semblaven fideus innocents és pasta de desintegració ràpida que es torna ciment en contacte amb l'aigua en un temps rècord de 2 minuts. Mira que he fet fideuadas i no havia vist res mai semblant.
He excavat fins que he aconseguit rescatar el que no era pasta. De tapers res, és clar. Els escamarlans eren boníssims (tot i que m'he sentit una assassina sense escrúpols tirant-los vius al wok) i el formatge i el vi (oxigenat) també. A més m'he menjat dos bombons com a premi de consolació.
Els fideus els he afegit darrera del pernil i del fuet a la llista de coses a endur-me de Barcelona. I jo que me ne'n fotia d'un col.lega que s'enduia els ossos del caldo i els fideus a Finlàndia. Crec que el proper cop provaré amb la paella. L'arròs deu ser arròs a tot arreu, no?
Time Change
Fa 2 dies
3 comentaris:
Abans de res, gracies per la recepta. Molt bona historia! ah! i felicitats pel blog. Sempre esta be coneixer les desventures dels altres per no donar massa importancia a les propies!!
Pero a veure, Monica. Tu que vas a la Fayette a comprar, tu que presumeixes de la mida de la teva wok, tu que te'n fots de tot i de tothom, no saps distingir fideus de no-fieus? Es increible!
PS He intentat escriure com 4 vegades un comentari a l'entrada Ylla pero sempre passa algo que fa que fa que s'esborri. Aixi que desiteixo. Nomes aprofito aqui per dir que visca les croniques marcianes!!!
Un peto des de NC
Doncs no, no sé distingir fideus de no-fideus. Que digués que es coïen en 3 minuts m'hagués hagut de fer sospitar.
Realment tenia una pinta fantàstica però... mi gozo en un pozo :-).
Per cert, si vols provar la recepta, a part de comprar els bons fideus, has de saber que l'aigua tot just ha de cobrir els fideus sense que nedin...
PS Des que tinc el blog estic emparanoiada amb el català normatiu. A veure si algú m'ajuda. Un wok o una wok? Un blog o un bloc? Com es diu post?
Ostres, lo de fer una fideua en un wok no se si es bona idea. El dia que ho aconsegueixis ja explicaras. Jo lo dels fideus que es desintegren ho trobo normal, a l'estranger aquestes coses ja passen, mai se sap el que et pots trobar. A mes, ja va be que passin coses d'aquestes, que aixi tens coses per explicar, i quan et surt be algo ho valores be.
Per cert, si no m'equivoco, pots es anotacio i wok es masculi (em sembla que vaig sentir al isma dir-ho algun cop), pero tingues en compte que el catala normatiu jo me'l passo...
Publica un comentari a l'entrada