Tu arribes amb el teu mini-portàtil al despatx i veus la super pantalla i el mega teclat del fix (té linux) i et dius, ostres, ja que avui he d'estar escribint tot el rato (un projecte d'una institució pública, que vol dir emplenar un word que no s'obre bé amb openoffice, grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr), perquè no connecto la pantalla i el teclat al portàtil? I dit i fet, però et despistes i entres al kubuntu (en 1 min) i connectes els gadgets i tot funciona genial, i dius, que guai, ai, però això ho he de fer amb vista. Doncs som-hi, reengega l'ordinador amb güindows i fes el mateix. Doncs no, engegar ja costa 10 min, li ha costat molt instal.lar els controladors i m'ha desconfigurat la pantalla del petit (no sap tenir dues resolucions alhora). Finalment funciona (30 min després d'arribar al despatx), faltaria més, però coi de güindows, que lent que és comparant amb el kubuntu. M'he preparat una infusió Sérénité per calmar-me abans de començar a currar.
3 comentaris:
Bé, ja m'ho explicaràs quan hagis de conectar el projector durant una conferència, que jo he tingut males experiències amb linux. I clar, com bé has dit, després reiniciar amb güindous no és trivial. Però sobretot no et canviis a kubuntu 9, que et pots emportar sorpreses!!
Això si, el linux no t#allarga la vida, però si que fa que tinguis més temps per disfrutar-la. La burocràcia tot el contrari.
Sí, jo encara no he aconseguit fer funcionar l'internet mòbil amb vista (tampoc m'hi he matat gaire), en canvi en linux és la mar de fàcil.
entremig he trobat un raó (petita) a favor del vista, el meu kuguntu no entèn el meu disc dur de 1.5 teres, snif, snif. ja us explicaré que passa quan actualitzi la versió...
i no puc instal.lar el soft del ipod ni de la càmara de fotos amb linux.
Publica un comentari a l'entrada