Duc una setmana refredada i sense anar al gimnàs. Efectes secundaris: insòmnia, quantitat d'energia elevada per dedicar a les mates. Conseqüència: hora d'arribada al despatx inferior a 9am (inusitat) i un article enviat.
Dijous, arribo al despatx, el jefe de l'equip (chargé de recherches cnrs) i un maître conf entren al despatx cantant "Sheila arrive parce que l'école est finie". Resulta que ahir xerrava al seminari una noia convidada per mi que pobreta es diu Sheila, que és el mateix nom que duia una cantant francesa dels anys 60: escolteu i veureu. Després de 10 minutes parlant-me de la nana ho busco al youtube i aleshores entra el meu jefe, catedràtic, i es posa a ballar la coreografia. De debó.
La xerrada va ser una passada, un teorema super bonic i super ben explicat, ho vaig entendre gairebé tot. Les mates així són la òstia.
I a la nit sopar a casa d'un dels profes amb els estudiants de tesi i els postdocs, sis convidats en total dels quals 3 africans (Chad, Mali i Niger, aquest últim prou tranquil tot i el cop d'estat en curs, es veu que ser africà té això, d'estar acostumat als cops d'estat). El sopar va ser molt divertit amb tant guiri junt (teníem 6 nacionalitats en total) però per mi el moment més entranyable va ser la conversa sobre els hipopòtams. Els barcelonins discuteixen sobre si els coloms embruten, els sant cugatencs sobre si els ha picat el mosquit tigre, els vigatans sobre l'olor dels porcs, els guayabos-o sigui els de cuernavaca-sobre els alacrans, i els africans sobre quan et pots acostar a un hipopòtam al riu i quan millor surts per cames perquè t'ataca.
Plate Maintenance
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada