El downtown envoltat per mar gairebe per complet i per un passeig a la vora de l'aigua, caminar sense presses amb solet, la gent relaxada. A la west coast de USA i Canada a tothom se'l veu sempre tranquil i gaudint, ningu crida, ningu es queixa passi el que passi, tothom es educat i amable, almenys formalment. En tornar de Portland a Seattle el tren que havia de sortir a les 4 de la tarda va arribar a Portland a les 2 de la matinada, 10 hores tard: estavem tots dormint als bancs de l'estació i els senyors del Amtrak no ens donaven cap explicacio ni cap alternativa. I tothom menys jo, que flipava, s'ho prenia amb ressignacio i bon humor. Malgrat tot a Seattle ens va donar temps d'anar a Brainbridge, a pujar a la Space Needle, a veure un munt de llacs i de parquets amb vistes espectaculars, el Gastown i el Kerry Park i a fer un mini trek a unes cascades que no recordo com es deien (pero la meva cunyada, que es la guia oficial de Seattle segur que si).
A Vancouver hi ha un munt de racons per seure a prendre el sol, terrasses, bancs, gespa al solet i davant del mar, fins i tot una platja urbana on no em vaig decidir a banyar-me, English Bay. Un parc enorme, el Stanley Park, amb la gespa groga, igual que esta a ara la les Rocky Mountains, es veu que alla tot es verd perque plou non-stop durant molts mesos pero a la que arriba l'estiu i deixa de ploure s'asseca tot i es torna groguenc. La Grainville Island, amb el seu mercat prou bufo, carissim com tot i ple de llocs de menjar preparat. L'excursio a veure balenes i la decepcio de trobar nomes orques, crec que l'excursio en zodiac a Tadoussac em va espatllar per sempre mes. El Capilano bridge que es molt turistic pero va ser simpatic, sobretot perque vaig ignorar l'avis de "Please no selfie sticks on the bridge", "Again..." sobretot perque esta massa entusiasmada fent fotos amb el meu selfie stick. Les vistes des del Vancouver lookout, Gastown, Chinatown, Yaletown. L'obsessio per les banderes gai. El cel mooooolt blau i el sol i passejar i passejar. La llista interminable de coses per veure: Victoria, Tofino, Lynn Cannyon, Bowen island, Whistler,...
L'ultim dia a Vancouver va ser trist per la noticia de l'atemptat de Barcelona, ràbia, sensació de vulnerabilitat, al capdavall son els meus carrers, incredulitat que no s'ha esvait a mida que s'ha sabut mes dels terroristes, es xocant dir aixi a uns nois que podrien haver estat els meus alumnes, i molta tristor.
A Vancouver hi ha un munt de racons per seure a prendre el sol, terrasses, bancs, gespa al solet i davant del mar, fins i tot una platja urbana on no em vaig decidir a banyar-me, English Bay. Un parc enorme, el Stanley Park, amb la gespa groga, igual que esta a ara la les Rocky Mountains, es veu que alla tot es verd perque plou non-stop durant molts mesos pero a la que arriba l'estiu i deixa de ploure s'asseca tot i es torna groguenc. La Grainville Island, amb el seu mercat prou bufo, carissim com tot i ple de llocs de menjar preparat. L'excursio a veure balenes i la decepcio de trobar nomes orques, crec que l'excursio en zodiac a Tadoussac em va espatllar per sempre mes. El Capilano bridge que es molt turistic pero va ser simpatic, sobretot perque vaig ignorar l'avis de "Please no selfie sticks on the bridge", "Again..." sobretot perque esta massa entusiasmada fent fotos amb el meu selfie stick. Les vistes des del Vancouver lookout, Gastown, Chinatown, Yaletown. L'obsessio per les banderes gai. El cel mooooolt blau i el sol i passejar i passejar. La llista interminable de coses per veure: Victoria, Tofino, Lynn Cannyon, Bowen island, Whistler,...
L'ultim dia a Vancouver va ser trist per la noticia de l'atemptat de Barcelona, ràbia, sensació de vulnerabilitat, al capdavall son els meus carrers, incredulitat que no s'ha esvait a mida que s'ha sabut mes dels terroristes, es xocant dir aixi a uns nois que podrien haver estat els meus alumnes, i molta tristor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada