diumenge, 10 de gener del 2010

Lluitant amb els elements

Plou. No gaire, pluja fina, però no es para des d'ahir. Sota la pluja hem vist: Teotihuacan (que té unes piràmides enormes) i el Templo Mayor, que té un museu xulíssim. Eren dues de les ciutats més importants dels Mexica (els azteques), la primera sagrada, i de fet ells la van reciclar, i la segona on vivíem i tenien muntat el xiringuito. Entre aquest museu i el d'antropologia et fas una idea de com vivien i de perquè Cortes els va guanyar. També hem entrar un moment al museu de bellas artes en l'intent de veure quadres del Diego Rivera però només hem vist un parell de murals, crec que no n'hi ha més. Estic esgotada.

dissabte, 9 de gener del 2010

Més DF

Avui he fet una xerrada a la UNAM i turisme pel DF amb guia local. El resultat ha estat que hem vist una esglèsia del segle S. XVI ficada a un barri de carrers petitons empedrats, un lloc arqueològic i hem anat en barca per uns canals. Tot això al DF. No ho hagués dit mai. De moment m'està agradant més que l'últim cop. Hi ha fotos al mateix àlbum que abans i demà anem a Teotihuacan i si podem al Templo Mayor. Sobre la xerrada, els mexicans són super amables i és un gust fer xerrades aquí, et fan un munt de preguntes i després et diuen que els hi ha agradat molt molt, és fantàstic :-). Ara, el metro és surrealista. Hi ha parades on entra i surt molta gent i el metro para molt poca estona, i és la jungla, has d'empentar amb ganes i fotre cops de colze si vols sortir. Ah, i hem recorregut tot un centre comercial enorme buscant un paraigues i no l'hem trobat (!), només ens en venien un de casi 30 euros i hem dit que no. És que plou i fa fred :-(.

dijous, 7 de gener del 2010

Guanajuato

Doncs l'última etapa no ens ha agradat gaire, si vale, és una ciutat colonial prou mona amb carrers subterranis de cotxes i molts símbols del Quixot, però no hi ha cocodrils ni selva ni micos ni platja ni runes maies. També hem fet un tros de la ruta de la independència i San Miguel de Allende, però ni fu ni fa. Hi ha algunes fotos aquí. Un detall curiós, hem vist al cabalgata de reis, que anaven en cotxes d'aquests americans antics i amb segurates als costats. Les fotos però són d'una altra que hem vist avui.

dilluns, 4 de gener del 2010

San Cristobal de las Casas

És una ciutat colonial molt bonica, i la primera que veig amb un munt de gent pel carrer passejant. També té molts indis i sobretot indies i nens i nenes indis, carregats d'artesania i venent pels carrers. I molts ninos de guerrillers. Hem visitat el Cañon del Sumidero, que és un riu amb muntanyes molt altes al costat i cocodrilos dins de l'aigua, i uns pobles indigenes: San Juan de Chamula i Zicatancan. Com més coses aprenc dels maies menys clara tinc la meva opinió però avui he vist matar gallines per curar malalties i he après que les dones han de dur sempre faldilla negre perquè és el color de la fertilitat i que els paios es poden casar amb tantes dones com vulguin a condició de que les puguin mantenir. El que no hem visitat són els Lagos de Montebello.

divendres, 1 de gener del 2010

Jungle, jungle a Palenque

En dos dies hem visitat Palenque, Yaxchilan i Bonampak, que són llocs arqueològics maies al mig de la jungla, fet un munt de quilòmetres en camioneta per la jungla, anat en llanxa pel riu, vist micos i ens hem banyat a cascades (salts d'aigua pels puristes) d'aigua transparent. Ens ha faltat passar una nit i caminar per la selva Lancadona i veure cocodrils. D'això últim no és que tingui cap motiu per pensar que n'hi ha, només que m'hagués fet gràcia. També hem vist molts indígenes i he comprat foteses per pocs pesos. Ara toca celebrar el cap d'any a l'hotel, la música ja ha començat. Entremig he rebut un email d'un editor d'una revista dient que el nostre paper és massa especialitzat per ell, que no el vol. I jo em pregunto si no estan malalts els matemàtics, enviant emails de feina el 31 de desembre. Anyway, jo demà agafo un bus cap a San Cristobal de les Casas. Les fotos de Chiapas seran aquí, pel moment teniu les de Palenque. També hem après que els maias eren super sanguinaris i no acabo de tenir clar perquè els mexicans els idolatren tant. Estic farta de sentir de rituals d'autosacrifici, de jocs de pilota on decapiten al vencedor (i és un honor) i de com es carregaven als presoners.

Bon any nou a tothom!

PS. Per cert, aquest mes he batut el rècord d'entrades al blog, encara que el tonto del comptador pensi en català i no compti aquesta entrada.