L'educació

Els francesos són molt educats, però molt. No una mica més que nosaltres, no, moltíssim més.

Les criatures no corren, criden, esveren i donen cops als vianants en els espais públics. Juguen pacíficament i silenciosament. A l'òpera he vist nanos de 8 anys aguantant una representació de més de 3 hores sense posar-se nerviosos.

Quan puges al tgv o al bus les velletes no intenten colar-se a cops de colze. La gent et somriu i et deixar passar.

Un no pot entrar al forn i dir “una baguette, si us plau”. “Quant és?” “Gràcies, adéu”. Comprar pa és una cerimònia (sospito que dissenyada per distingir els veritables francesos) amb tot de fórmules de l'estil “Et avec ça madame?” “Ça sera tout, merci bien Monsieur”, “Je vous souhaite une très belle journée”,..

El problema és que és clar, no és fàcil estar al nivell. Passes sempre per una maleducada. No pots despedir-te d'algú, ni que sigui per mitja hora, sense desitjar-li bon alguna cosa. Bonne journée, bonne après-midi, bonne soirée, bonne fin de journée, bon exposé (si vas a escoltar un seminari), bon cours (si ets al gimnàs), bon spectacle (si ets al teatre), bon film (si ets al cine). De debò. Encara sort que si vas al lavabo no et diuen res.