La grève, o sigui, la vaga

A França el mes d'octubre comença la temporada de vagues. De transports, de metges, de professors. A tothom li toca el torn. Al meu labo els investigadors duen 2 mesos fent vaga. Bologna no els hi agrada, la masterització no els hi agrada, però sobretot no els agrada un projecte de llei segons els quals els enseignants-chercheurs (els profes d'uni, tothom que investiga i/o dóna classes) deixen de ser funcionaris i de tenir un nombre màxim d'hores lectives per any. S'entén que facin vaga. Ara, dos mesos de vaga, a mi em va sobtar. Fins que vaig descobrir el secret. Cobren!!!!

Si, si, l'estat els hi paga. Val a dir que treballar treballen, al labo hi són, les classes i els seminaris estan suspesos però donen feina als estudiants, fan consultes, classes magistrals a la gesta quan fa sol, fan assambleas generals, pinten pancartes, van a manifestacions, xerren de mates una mica d'amagatotis i escriuen eslògans a les finestres.

Si no us ho creieu mireu el blog del Collectif Math-Rennes 1.

Quan em van dir que cobraven, a mi se'm va escapar un “Òstia, així és més fàcil fer vaga!” que va fer que em mirés tothom amb unes cares gens amistoses. Però ostres, és que em sentia molt poc compromesa amb la societat, jo, sense ganes de fer 2 mesos de vaga.

Doncs això, que ara ja sé perquè els francesos cada dos per tres fan vaga.