El proprietari del restaurant de camonieros on em fan dinar el dia del seminari els de l'equip se n'enfot del meu accent (massa cursi, es veu), un paio del gimnàs amb que no havia parlat mai està preocupat per quan fan l'amor els espanyols amb tanta festa, jo sóc feliç perquè tinc una llista de 41 equacions al maple que dóna (0,0,0,0), perquè ja sé fer crumbles i perquè cada cop sóc més crack ignorant francesos sonats.
1 comentari:
interessant, sobretot lo dels camioneros i lo dels crumbles.
Publica un comentari a l'entrada