Afortunadament el balanç d'escorpins es manté estable en els dos exemplars que em van donar la benvinguda. Aranyes n'he vist unes quantes i gastroenteritis en duc 0 de moment, que està molt bé, tenint en compte que ja m'han fet menjar al carrer.
He après moltes paraules mexicanes: jalar (estirar), pendejo, guey, chavo, chueco (torcido), está padre (está genial), quate (amigo), aguas (cuidado) i començo a ser capaç de desxifrar les súbtils diferències entre els quinze milions de tipus de tortillas (aigua amb farina de blat de moro cuita a un comal) que tenen.
També sé agafar la ruta (que són com els peseros del DF), indicar als taxistes com arribar al meu fraccionamiento i determinar la propina adecuda pel nano que fica la meva compra en bosses i després al carro i pel paio que em crida a un taxi i em fica la compra al maletero (cost total del trajecte en taxi incloses propines: menys de 2 euros) i als cambrers.
També sé que a Mèxic hi ha molta gent molt pobre, que el centre de Cuernavaca (entenent per centre dues cuadras de diàmetre a partir de la catedral) és molt bonic i la resta cutre i pintoresc, i que Tepoztlan és un poble amb una piràmide i tejones al capdamunt d'una muntanya on he hagut de pujar.
I tinc gimnàs, tirant a cutre però gimnàs al capdavall. I una casa enorme amb piscina que comparteixo amb un profe de l'insti molt simpàtic. I al migdia estem a 28 graus i fa sempre sol. Això està deciddament molt bé.
Els mexicans pel moment em semblen simpàtics però diferents. Als restaurants els homes conviden a les nòvies, sempre. I troben que els espanyols sóm molt molt dolents (tot i que jo no tinc cap antepassat que vingués al nou món). I els hi sembla habitual passar la hepatitis A i es passen 2h30 dinant cada dia.
El proper cap de setmana sabeu on marxo? Acapulco, je je.
Time Change
Fa 2 dies
2 comentaris:
Resulta que a tu et passen coses a un ritme massa ràpid per la meva disponibilitat per llegir blogs... i quan penso que deus estar a punt de marxar cap a Mèxic, resulta que ja hi portes una setmana.
Tot el que expliques sembla molt interessant, des dels alacrans petits i negres (un originalment viu i ara mort, un altre de mort que continua estant mort) fins les tortilles, propines, i companys de pis.
No ens desesperem. Seguiré les teves aventures a l'altra banda de l'Atlàntic, ni que sigui amb una setmana d'endarreriment respecte el temps real.
Cuida't!
De fet em passen més coses de les que sóc capaç d'explicar, necessito digerir-les abans...
Com van els plans per Tasmània? Allà si que hi deu haver bitxos, je je.
Publica un comentari a l'entrada