és gros i negre, mida país tropical, i està cap per avall fa 3 dies i no se sap girar i continua movent les potetes com dient "Ajuda'm, ajuda'm", i al començament em feia fàstic i ara casi em fa pena. No sé com és que ningú no l'ha matat o rescatat, amb la quantitat de pas i personal de neteja que volta per aquí.
A Cuernavaca quan plou marxa la llum. I quan plou plou. Cada dia.
Em preocupa que ja em comença a agradar menjar sopeta de primer i gelatina de postre cada dia, i les tortilles, i las aguas, i posar-li chile a tot.
No entenc com pot ser que jo pagui 4000 pesos de lloguer (200 euros, que és super barato, ja ho sé), per mitja casa amb piscina, internet i dona de la neteja i els nanos que posen la compra al super en tinguin prou amb 2 pesos per client.
Ahir vaig regatejar al taxi i encara tinc sentiment de culpabilitat. He decidit que si no em proposen un preu realment exorbitant per estandars europeus no ho faig més. Resulta que em van demanar 35 pesos en comptes de 30 al mateix sitio (no m'he colat, un sitio és un lloc on s'agafen taxis oficials, que és on has d'agafar els taxis sobretot si és de nit o ets al DF) de sempre pel mateix recorregut de sempre, i no em va semblar bé. I després al taxi em moria de vergonya de pensar que havia reclamat 5 pesos (25 cèntims).
El dinar al menjador universitari costa 35 pesos (1,75 euros) la comida corrida, que és el menú. I et venen a servir i et duen sucs frescos i el menjar no està gens dolent, però pels estudiants és car.
Al jardí de casa meva i del departament hi ha uns ocellets com pardalets però vermells la mar de cucos.
Ahir al matí em va dur en cotxe a la uni un desconegut que em va parar al fraccionamiento (urbanització tancada amb seguretat privada) i em va demanar si anava a la uni. Era un estudiant de genòmiques, i com que em va veure amb motxilla va pensar que jo també i em va preguntar. I jo com eren al fraccionamiento vaig dir que si. Molt amable.
Quan coneixes a algú aquí es donen 1 petó no dos. I si són amics i es troben també s'abracen, tot el rato.
La profe de ioga del meu gimnàs és una de les més frikis que he trobat up to now. Ens fa fotre un rotllo sobre les relacions de parella i em va fer fer la vertical. I la de samba és una brasileira xunguíssima, que et diu "o que voce fa, nao, deve fazer ..." o algo semblant i posa coreogràfies que totes se saben menys tu.
(Reflexions en desordre)
Accelerator Energies
Fa 3 dies
4 comentaris:
Bé, com a mínim t'ho passes bé. Totes les professores de Ioga són frikis, de salsa no n'he tingut mai, però a veure, és normal que no sapiguis els passos.
Lo de les propines és lleig, que són un país pobre, i tampoc passa res perquè t'estafin 5 pesos, jo els hi hauria donat de propina al final de trajecte, però no per que m'enganyis, si no per que jo vull.
Vinga, continua disfrutant.
si que m'ho passo bé, és una petita aventura. i ja sé que és lleig lo de la propina, però ja ho he dit jo que em sento super culpable!!!!!!
l'escarbat ja no mou les potetes, em sento una assessina.
i amb raó, em vaig oblidar de comentar-ho, el podries haver salvat tu!!! Pobre escrabat.
Publica un comentari a l'entrada