La primera és una companyia de circ de 3 persones, un gegant ros babau, un "jefe" i una noia amb aspecte de nena que vola pels aires. Els vaig veure al mes de juny a França i me'n vaig enamorar, de les acrobàcies, de la poesia, de la música, de la cura per cada detall, de la roba a les expressions, de la història que explicaven.
El Cirque du Soleil no necessita presentació. Els havia vist un sol cap, fa un munt d'anys, i vaig sortir de molt mal humor perquè els seients eren darrera una columna i me'n vaig perdre la meitat, però amb la impressió que era molt bonic. Ahir vaig anar a veure Dralion, 60 euros per un seient a la millor zona (per estàndars mexicans això és una veritable fortuna). Els acròbatas són espectaculars, alguns dels números són preciosos, el vestuari i la posada en escena impactants.
Però pel meu gust li falta màgia. És com una superproducció, tots els mitjans possibles hi són, els millors professionals hi són, la publicitat hi és. Però els pallassos eren grollers (quin conyàs de paios, encara que a la resta de la gent aparentment els hi agradaven, o sigui que potser la friki sóc jo), la història inexistent, el format prefabricat i el ritme nefast. No és que em sàpiga greu haver-hi anat malgrat tot, però em quedo amb Volchok.
Plate Maintenance
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada