Xochicalco i les grutes de Cacahuamilpa

La primera intenció era anar a Taxco avui i demà amb una agència fer l'excursió de Xochicalco (un lloc arqueològic maia) i de les coves. El que passa és que l'agència m'ha deixat tirada (no hi havia prou gent) i quan he arribat a l'estació de bus no quedaven tickets per Taxco. Així que preguntant he esbrinar com anar a Xochicalco en bus. Està a sobre d'un turó i miracle dels miracles, estava gairebé buit. Al planning del viatge de runes maies i azteques en tinc un munt, així que potser canvio d'opinió i acabo estant-ne farta, però avui les he trobades super maques. I estar allà sola a sobre d'una piràmide maia sota el sol és impagable. Cap a la una en tenia prou i preguntant he descobert que si em pujava a un cert autobus a un cert lloc em duien a una cruïlla per on se suposava que passaven busos a les coves. Doncs res, al costat de la carretera a esperar uns 20 minuts fins que ha passat un autobus destartalat (i sense cap turista dintre) que m'ha deixat a una cruïlla on he rebut informacions contradictòries sobre el temps que es trigava a les coves. M'ha acabat convencent un paio que em volia ficar a un taxi amb un altre tio i per 4 euros per cap dur-nos-hi en cotxe directament. Val a dir que quan ja era dins del taxi no les tenia totes, però si, ha funcionat i he arribat al tour de les 3. El guia no deia més que ximpleries sobre quina estalactica i quina estalagmita feia ombres que s'assemblaven a bitxos, però he fet un munt de fotos i quan ja no podia més d'escoltar-lo he seguit sola la visita. Aquí s'han de precisar dues coses: 1) les coses son veritablement enormes, el recorregut que tenen preparat fa 2 km d'anada i el sostre uns 30 metres d'alt, 2) el guia va encenent els llums i sense guia només tens unes llumetes al costat del camí. En resum, he caminat 50 minuts gairebé a les fosques dins d'una cova on no em creuava amb ningú ni sentia a ningú, i impressiona. No em puc imaginar el que es deu sentir entrant per primer cop a un lloc així amb una llanterna. La llegenda diu que les va descobrir un anglès que va morir dins les coves perquè no es podia imaginar l'extensió i se li va acabar la llum. Són d'origen marí i són realment impactants, si mai passeu per Mèxic us les recomano. Ah, i en entrar pots creuar un barranc en tirolina, que també ha estat divertit. Fi de la història: a les 16h50 estava al lloc on passava el bus a les 17 hs, he tingut temps de finalment comprar un sandwich (de formatge i chile) i una nieve (sorbet) de llimona, que era de color verd (les llimones aquí són verdes), que fins aleshores no havia dinat. Però ha esta un dia xulíssim. Demà, Taxco. Quan les fotos siguin al picasa ja posaré els links.