Acapulco's show

Acapulco és un show. Sóc a un hotel tirant a pijet i tinc una mega habitació amb dos llits dobles i un balcó amb vistes parcials al mar. L'altra part de les vistes són uns aparells d'aire acondicionat amb un soroll infernal, i això que sóc al pis 10. L'aparell de l'habitació també fa un soroll xunguíssim que et tempta a morir-te de calor. El matí l'he passat a la piscina amb un passeig de 50 minuts per la platja en que he dit "No, gràcies" almenys 100 vegades a les següents ofertes: pulseretes, pareos, vestidets, barrets de palla, objectes de plata, massatges, olis bronzejadors, cocos, hamaques, cadires a la ombra, fotos amb una rajada pigada que duia un paio penjada d'un ham, trenetes al cap, massatges, tatuatges, passejades amb moto aquàtica, en banana o en paracaigudes (això últim ni tant sols ho he entès), menjar vari incloses coses que anàvem dins de olles gegants sobre el cap d'algú, fruita a trossets en palets i potser alguna cosa més que no recordo. El taxista d'ahir no es va adonar sol que era espanyola però avui m'ha contestat "De España?" després de dir "No, gracias". He d'aprendre a pronunciar la c en mexicà. La badia d'Acapulco devia ser la òstia quan no estava la platja plena d'hotels de 20 plantes, però ara és insuportable. La piscina de l'hotel té vistes al mar i serveix per prendre el sol tranquil.la i banyar-te sense onades. El tràfic és infernal i els garitos i discoteques d'un cutre que fa pena. Després de dinar al costat del mar aniré a passejar pel zócalo a veure que tal.