Anem per parts. Ahir va ser la festa de nadal del departament on sóc. Vam començar dinant a les 2 i vam acabar la festa a les 2, entremig molt tequila, molta salsa (no, jo no em vaig atrevir, aquesta gent balla massa bé, és un espectacle mirar-los), molta cervesa, tacos, i una tirada de trastos de les que fa història.
Jo tinc una llista de matemàtics que en situacions socials de matemàtics, de preferència de congrés (que vé a dir, lluny de la dona) quan es troben una noia, li tiren els trastos de forma més o menys directa. Vale, la llista que jo tinc és bàsicament la que es dóna quan la noia sóc jo. Doncs ahir em van fer una que les guanya totes per matussera, basta i fora de lloc. Arribem a sopar tacos uns quants i se m'asseu al costat però més a prop impossible i em fot la mà a la cuixa i se'm comença a insinuar a lo bèstia. Això era com a les 8 de la nit i des de les 2 no ens havien dit ni mitja paraula i ni tant sols creaut les mirades. La gràcia és que era una noia, una criaja de 30 anys, un pendón verbenero, guapíssima i pava a matar. Vaja, que no era el meu tipus, ara això sí, tots els tios estaven morts d'enveja.
Accelerator Energies
Fa 3 dies
2 comentaris:
Ok!però com va acabar?
Per cert, què típic això de que els homes tiren els trastos quan no tenen la dona...!
No deixa de ser cert per típic. Ja he dit que la noia no era el meu tipus, tinc criteri fins i tot borratxa. Però m'ho vaig passar molt bé a la festa :-).
Publica un comentari a l'entrada