Estrès

Estrès és allò que fa que no sàpigues ni on tens el cap. Com per exemple, vas a una audició a Marsella, sis hores de tren d'anada, preparar la xerrada, indignar-te amb l'absurditat de les preguntes, qüestionar-te que hi has anat a fer, decidir anar a la piscina per relaxar-te abans de tornar a prendre el tren, estressar-te encara més a un carril de 25 metres de llarg amb 20 persones que pretenen nedar, dinar un entrepà i tornar a pujar a un tren per arribar a Rennes sis hores més tard, per descobrir que has perdut unes ulleres. No les que duus posades, és clar, perquè d'això no podria no adonar-me. I després de trucar a tot arreu, mira por donde, les tenen a la piscina. Si no nedo amb ulleres com coi he perdut les ulleres a la piscina? Doncs són a una piscina de Marsella i ara li he hagut de demanar a un paio que gairebé no conec si si us plau, porfa, plis, les pot anar a buscar i enviar-me-les per correu. Per l'audició de Rennes vaig perdre les claus de casa els meus pares durant 7 dies, van aparéixer al bolso que jo creia haber regirat almenys mitja dotzena de vegades. Que sóc un crack, vaya.