A l'escola la meva ineptitud per aprendre les taules de multiplicar es veia compensada per la meva memòria pels quadrats perfectes (anotació: amb 33 anys i malgrat ser matemàtica o millor dit degut al fet de ser matemàtica, no aconsegueixo a trobar la més mínima utilitat a les taules de multiplicar ni la més mínima justificació per gastar neurones en memoritzar-les, he dicho). Durant anys he calculat així: 8x6=8x8-8x2, és a dir, un quadrat perfecte-element de la taula del dos, ambdós al meu abast. Per tant he decidit que en comptes de celebrar el post número 10x10 del blog celebraré el post número 11x11 (més que res perquè pel 100 ja fa estona que se m'ha passat l'arròs).
Doncs això, que estic contenta perquè tinc blog. Sí, ja sé, si llegiu això deu ser que ja us devieu haver adonat de la seva existència, però a mi em fa gràcia adonar-me que l'experiment terapeutic que vaig fer en arribar a Rennes l'any passat quan encara no tenia ningú per xerrar, ha cuallat i s'ha convertit en una meva de diari. Així que he decidit fer-ne un altre, però de fotos. Aquí està, i també l'he linkat a la columna de l'esquerra.
Time Change
Fa 2 dies
1 comentari:
Sobre les taules de multiplicar: suposo que el que és útil és disposar d'algun tipus de mecanisme de càlcul. És irrellevant si això ho fas memoritzant o fent combinacions d'operacions que et resultin senzilles. Suposo que depenent de la persona una cosa o altra resulta més fàcil. Jo mateix tampoc me les sé del tot bé, sobretot la del 7 i faig servir cert trucs...
Publica un comentari a l'entrada