Juguem (iv)

El principi de la història i les regles del joc els tenim aquí.
L'últim fragment està aquí.

En el fons de la mirada del gran felí de pell negra i lluent que havia triat percebè la ràbia de l'animal per la esclavitud a que el sometia. Sempre era així si la criatura era prou forta i indòmita. Subjugar-lo li costaria més energia que si hagués triat una muntura més usual, però ell s'havia criat a la selva, molt lluny de l'àrea d'influència dels sacerdots, en un poblat tant petit que ningú coneixia l'existència de la màgia, i adorava els fèlids. Havia descobert tot sol el poder que posseïa, i més extraordinari encara, havia après a utilitzar-lo. Sense gaires subtileses, cert, però suplia la manca de coneixements amb unes capacitats i una intuició extraordinàries. A l'escola tots el temien, fins i tot els mestres, que no havien trigat a adonar-se que aquell noi que començà la instrucció als 16 anys aviat superà no només els seus companys sinó la majoria dels mestres. Hi havia dos excepcions: Ell, evidentment, i Gebre. L'única vegada que havia estat en la presència d'Ell havia sentit per primer cop un poder més gran que el seu, la magnitud del qual no reixia a calcular. Amb Gebre era diferent i per això l'odiava. Sentia que la seva capacitat màgica, la seva energia de que disposava per realitzar encanteris, era ridícula comparada amb la seva, i en canvi, era conscient que no la podria vèncer. Hi havia alguna subtilesa que se li escapava, ella havia entès quelcom que la resta no podia ni intuir i això la feia inatacable. I el que realment l'exasperava era no poder desentrallar el misteri. A les classes Gebre els feia repetir incansablement els moviments dels encanteris més simples, argumentant que que fins que no assolissin la perfecció amb aquest no estarien preparants per anar més enllà. I mai era suficient, mai era prou perfecte.

Una alteració en l'estructura màgica de la selva el tregué bruscament dels pensaments que l'havien ocupat mentre el felí avançava entre els arbre. El Nihauat era a prop, el podia sentir. Aturà el felí i inspeccionà els voltants amb tots els sentits activats. Inspirà mentre calmava la ment i decidia com actuar.