dimarts, 15 de juny del 2010

L'altra Bretanya

Tot i que la meva llista de ciutats per visitar, fins i tot comptant només Europa, és prou llarga, des de que sóc a la Bretanya petita duc tres visites a la Bretanya grossa, o per ser precisos, a Londres. Tot i que la trobo més aviat lletja i de mal gust (més o menys com els seus habitants, que es posen a sobre realment qualsevol cosa i surten cofois al carrer, fet que malgrat el xoc estètic produit en el vianant té una certa capacitat alliberadora, realment s'hi val tot allà) segueix fascinant-me. També ha estat una bona mesura de fins a quin punt he arribat a sentir Paris i França una mica meves, n'hi ha prou en creuar el bassalet que ens separa d'Anglaterra per sentir que sóc, ara sí, de debó a l'estranger, que no entenc un borrall del que em diuen pel carrer i que no puc anar enlloc sense mapa. He vist un musical, Wicked, prou divertit, una òpera, Le nozze di Figaro, Mozart no és el meu fort però la Royal Opera House és molt xula i els cantants també, i una obra de teatre al Shakespeare Globe, Macbeth, on he entès el que passa però poques frases i he constatat un cop més que els anglesos fan el que volen amb Shakespeare i no els hi fa res ser irreverents, vulgars i populars amb l'autor que és sinònim de teatre en bona part del món. També he visitat Oxford, i la biblioteca i la sala de menjar del Harry Potter, i un museu petit nou que era molt cuco i a sobre estava buit, i Greenwich, i m'he perdut pels parcs i carrers. Vaig creuar-me amb la celebració de l'aniversari de la reina amb tot de guardies d'aquells tant exòtics, el poli a qui li vaig preguntar perquè estava tancat el carrer em va mirar amb cara de sorpresa abans de dir "Of course you wouldn't know...", i una marxa nudista en bicicleta el mateix dia, les dues acollides amb el mateix bon humor pels vianants. He menjat molta fruita exòtica (si, si, de M&S i Waitrose) i comprat té i fins i tot nedat a una piscina (començo a ser una experta en el tema: piscines al món). I tot plegat ha estat molt bé, a Londres no se t'acaben les coses per fer, i hi ha sempre un carrer animat on badar amb la càmara de fotos.

1 comentari:

Gerard ha dit...

ja penjaràs fotos! londres és cuco, i lo del shakespeare fa enveja!!!