NYC: dia 1

Museum of Natural History i Planetarium, Metropolitan Museum of Art, un bon tros de Central Park, Lincoln center. Pluja al matí, sol a la tarda, pluja al vespre. Pel moment, l'arquitectura de Paris i els seus bristros encara guanyen a NYC i deixo Paris al núm. 1 del meu ranking de ciutats preferides, però està renyit i això és amor a primera vista, a Paris vaig haver de viure-hi 3 mesos per començar a encarinyar-m'hi. Els americans fan com els anglesos, importen de tot pels seus museus, però no és el mateix. Una vidriera d'església romana no ha d'estar a una paret amb llum artificial per darrera. Una vidriera ha d'estar a la seva paret d'església romana que és al damunt d'un turó, o amagada entre carrerons estrets de cases antigues, i cal entrar a dintre, i sentir la frescor dels murs de pedra, i el silenci sobtat que et recull, i la penonbra que t'envolta, i a l'hora correcta del dia, si hi ha sort, veus com els raigs de sol es tornen un munt de llumetes de colors que ballen dins la nau en passar per la vidriera. Els americans això no ho saben i em fa pena. Encara no sé que pensar de NYC, però és que queda casi tot per veure, i torno a tenir son, tot i que el jet lag està super controlat aquest cop. Ah, i ja sé que les vidrieres no es diuen vidrieres, però és que no em surt la paraula i internet va de puta pena, au.