Obviem

Obviarem que vaig passar les últimes setmanes a Rennes disfrutant de la Bretanya i dels amics, obviarem que la meva llista de What I'll miss from Rennes mai va passar del 3 perquè la magnitud de la tasca em va atabalar abans d'anar més lluny, obviarem la reinstalació a casa dels papes, obviarem que he deixar la recerca després de 10 anys i mig en aquest mundillo, obviarem que ara mateix busco casa, feina i novio (tanmateix no em busco a mi mateixa que ja m'he trobat, per fi), obviarem que he marxat de França enamorada dels gabatxos i que tot Déu fora de França em sembla maleducat perquè no em diuen bon dia amb un somriure, obviarem que sóc adicte al Shiatsu, obviarem que en tres dies a Barcelona vaig fer un nombre absurd de gestions pre-estiuenques i obviarem tot allò que se m'oblida, per centrar-nos en lo banal (o important, segons com es miri).

Sóc a NYC, a l'Upper West Side a tocar de Harlem, a un hostal enorme. El dia i part de la vostra nit se me n'ha anat en arribar fins aquí, explorar els voltants, sopar, dutxar-me, decidir que faig demà i connectar-me a internet per mantenir-me desperta si pot ser fins a les 10 de la nit (el jetlag no podrà amb mi). L'únic que he vist de la ciutat és el que es veia des del shuttle i el mini passeig que he fet. Em sento com caiguda del cel dins d'una pel.li d'aquelles que passen a Brooklyn i on algú ha mort assassinat o és violat abans del minut 15. No fa por el barri però en un cert moment he caminat en la direcció contraria del metro i tots, però tots menys jo, eren negres. A part d'això, NYC és llatí, a mi que no em vinguin amb cuentos. Més aventures quan hagi dormit una mica, que ja toca.