Factura del perone maleolar o algo aixi

Des de que tenim al Xiro, que ara és molt més gran però encara petitó, no havia escrit ni mitja paraula, serà que els blocs només són per les aventures i desventures.

Doncs ahir jo tota feliç vaig anar a patinar sobre gel al palau de gel del Barça. Ho faig molt de tant en tant però fa ilu, és divertit, i més o menys m'aguanto, i m'ho passo bé. Només que després de dues hores, quan diem, va, fem les últimes voltes, va i se'm creua una nena petita petita i per no trepitjar-la ni tirar-la a terra faig una cosa rara amb el turmell i auuuuuuuuu. Però molt de mal, i en recolzar el peu a terra ni pensar-hi. Això al mig d'una pista de gel. I els dos monitors a la seva bola. Em va recollir el Joachim, que em va empentar per a sortir d'allà, perquè jo sobre un peu m'aguanto, però per impulsar-me, no em quedava cap més peu. I a la pata coixa fins a la infermeria, i a la pata coixa a agafar un taxi, amb conductor andorrà, que xerra pels descosits, va a tota pastilla i fot el cotxe fins a la porta d'urgències de traumatologia de la vall d'hebron. Darrera la porta t'esperen amb una cadira de rodes, sort, que tant anar a la pata coixa ja no tenia alè. Radiografia, aparell raro i el metge que em diu. Bé, tenim sort, no cal operar-te, guix 6 setmanes. Com??? I quan me n'he adonat duc un guix enorme des del dit dels peus fins al genoll, tinc dues crosses, m'han punxat a la panxa i m'han enviat cap a casa. Buuuuuuuuu. 6 setmanes de repòs. Quin avorriment. Tinc el perone, trencat per dos llocs per sobre el turmell, però en un sol tros. I el guix pesa i fa mal i es incòmode, i el Xiro no para d'intentar pujar-s'hi quan m'estiro.