dimecres, 22 de febrer del 2012

Tot allò que he fet i après des de que tinc una cama trencada

Doncs si, que tenir temps és bo!

He après:

- A dutxar-me soleta.

- A dur a sobre una bossa de cangur que serveix per a transportar coses amunt i avall (a falta de mans, bones són bosses)

- A preparar-me el berenar (iogurt amb musli i fruita) en un taper per a poder-m'ho endur al sofa i el te dins d'un termo. Seran obvietats però he trigat una setmana :-).

- A moure'm amb crosses amunt i avall com un cotxe de carreres.

- A fer equilibris sobre un peu.

- A posar-me una injecció subcutània al mitxelin de la panxa.

- Que hi ha ossos que són pitjor de trencar que un peroné.

- Què és un guix de debó (ahir, quan em van treure el primer guix, i van fer de la
meva cama un bloc compacte i pesadíssim).

- Que en dos setmanes el múscul del meu bessó es redueix a la meitat (si, si, si, si heu vist mai els meus bessons enteneu la magnitud de l'afirmació anterior), desaparegut, inexistent, com si mai hagués estat allà. Se'n diu atrofia muscular i
és normal.

- A fer servir el meu millor somriure i el meu to més dolç per a extreure informació de traumatòlegs reacis.

- A dormir en postures rares.

He fet:

- Enviar un article a una revista.

- Fer tots els exercicis d'un llibre de gramàtica alemanya.

- Gastar-me una fortuna a l'Amazon, entre d'altres coses, en un Kindle i un munt de llibres.

- Revisar la meva programació didàctica de 3r ESO de les opos amb consideracions sobre la diversitat.

- Prendre el sol al costat del mar.

- Parlar amb amics amb qui no parlava feia temps.

. Jugar al Carcassone, al Catan i al Terra Nova.

No he fet:

- Anar a la compra.

- Treballar.

- Cuinar.

- Rentar plats.

- Escombrar.