Horta ecològica, mala fe i receptes amb trampa

La carn la compro al costat del gimnàs, el peix al Paco, les coses de super a indrets varis més o menys a mà. Amb la fruita i la verdura tenia problemes i m'he passat les cistelles ecològiques que tenen la gran virtud que te les duen a casa i a més és bo, i és horta de proximitat i de temporada i em sento ecològicament responsable. El petit inconvenient és que a la cistella hi fiquen el que ells volen i tu ja t'espavilaràs a cuinar-ho. Després de fer crema de carbassa i carbassó la setmana passada aquesta setmana m´he decidir a provar un couscous, seguint la recepta d'un amic. Li he vist fer un munt de vegades, així que em pensava que seria fàcil, però resulta que m'he trobat amb que les instruccions que m'ha donat són una prova flagrant de mala fe deliberada:

• Per què no m'ha avisat que la salsa de tomàquet salta com una boja i que em cremaria? Se m'havia curat la butllofa de l'última cremada i ara en tinc una de nova.
• Per què no sabia que s'enganxa horrorosament si no dones voltes cada dos per tres? Com se m'havia d'ocórrer això a mi?
• I sobretot, a qui amb dos dits de front i que hagi tastat el meu menjar, se li pot passar pel cap dir-me que hi havia de posar "molt pimentó picant"? Si a mi em dius això el resultat només me'l puc menjar jo i un mexicà fanàtic del chile habanero. 

De totes formes no perdo l'esperança en el que hi ha a l'olla i crec que serà comestible i prou bo. Si t'agrada el picant, és clar. En el fons el que passa és que sóc un desastre a la cuina, però això ho sap tothom i les receptes se m'han de donar com si tingués quatre anyets.