Istambul

És una ciutat gran. Probablement genial per viure-hi però estressant per visitar, he trobat a faltar el mar, el sol, els barquitos. On the other side, fascinant. Bosfor, Golden horn, marmara sea, aigua, aigua, aigua, palaus, barquitos, cafes al costat del bosfor. Contrastos de tota mena. Cosmopolista i islàmica, plena de turistes amb vels i més vels, tapades de cap a peus de totes les formes possibles. Turcs que ataquen per vendre, encerten d'on vens, controlen on vius, recorden el que has fet i per on passat, et parlen en la teva llengua, t'engatusen, et fan comprar, et conviden a sortir de festa. Topkapi palace, increible, ple de tiles. L'espai i la pau dins les mesquites. Blue mosque, New mosque, Süleymaniye mosque, Dolmabache mosque, Dolmabache palace, the basilique cistern, boat on the Bosphorus, boat per les Prince Islands i tot allò que oblido. Compres i més compres, el gran bazaar, estressant, the spices bazaar, olorant tot el que es pot olorar. Gats i més gats i gatets pel carrer, n'he adoptat i acaronat uns quants. English speaking people a l'hostal, fent el que fan els americans, australians i anglesos fan sempre, juntant-se amb altres americans i parlant anglès a tota pastilla, i fent exactament el mateix que farien al seu país, tant desesperantment americans, ignorant completament que viatjar és també aprendre l'idioma i que no es pot conèixer cap cultura sempre aprendre la llengua. I el meu viatge s'acaba :-(.