From Olympus to Patara

Sis hores de bus en bus, per recórrer els menys de 200 kilòmetres de bus que separen Olympus de Patara i que malgrat tot no se'm fan pesades perquè les faig en companyia d'un ex compatriota (un rennais) amb qui parlar en francès de la meva enyorada bretanya, de Turquia i de Sri Lanka. La última nit la vaig haver de passar al dorm i com a conseqüència vaig socialitzar més en un dia que en els 5 anteriors, noia australiana, noia noruega, nois d'Israel, turcs intentant lligar sense massa gràcia. L'abisme entre Olympus i Patara, més enllà dels 200 kilòmetres, és l'ambient, d'una mena de resort per backpackers a un poblet turc, que clarament viu del turisme però que no ha perdut una certa autenticitat. Les dones, pantalons llargs de floretes (model turc, mena uniforme) samarretes de màniga llarga llises però a conjunt amb l'estampat dels pantalons, mocador al cap, lligat a la cua. Merahba. Molt amables, parlin o no parlin anglès, ni una ombra del cinisme que gastem a Barcelona amb els guiris, et fan sentir benvinguda. La pensió, familiar, particularment amables. Patara és coneguda perquè hi ha la platja de sorra i dunes més llarga de Turquia amagada darrera d'algunes ruïnes. La platja és probablement espectacular per recórrer-la a cavall (cosa que no faré per manca de temps) però per passar-hi el dia extremadament fustrant, la única forma de protegir-se del sol és llogar un parasol i una hamaca, que automàticament et situa en una zona massificada i plena de turcs, i a més té masses onades i no cobreix prou pel meu gust. I només té un lloc per dinar, on no em van fer cas prou ràpid quan finalment passades les quatre em vaig adonar que estava desesperadament famèlica. Resumint, ahir em vaig passar el matí recorrent una antiga ciutat Lyciana i llegint sota un parasol no excessivament feliç. Avui, par contre he agafat un bus i he anat a passejar per Kas, un poble que havia descartat per massa turistic i després de parlar amb gent he decidit explorar, botiguetes, petits restau, un port, molt agradable per passar el matí i dinar, base d'operacions interessant per explorar la zona si mai torno. El bus, per cert, ha fet un recorregut pels pobles dels voltants (gens turístics) que m'ha encantat. I després, de tornada, la platja de Kaputas, la de la portada de la Lonely Planet, blau turqueta deliciós, aigua fresca, pedretes que no t'arrebossen, pareo a tocar de l'aigua i felicitat absoluta. Dia perfecte. I ara sopo disfrutant d'un petit espectacle de costums, un anglès (profe de música, mitjana edat, simpàtic, molt anglès, molt correcte, viatja sol) sopa amb dues germanes alemanyes (mitjana edat) que viatgen juntes, clarament hi ha química entre la més jove i l'anglès i jo els espio discretament, és divertit. Els dos conills de la pensió s'han deixat fer foto, el gat negre m'ignora, el blanc també tot i que ahir va menjar la meitat del meu peix, les cabres han desaparegut i em temo que ens les hem menjades, idèntic destí sospito que han patit les gallines que voltaven pel pati de davant de la meva habitació. Demà provaré d'anar a la Salikenk gorge, let's see.