A la turca

Istambul vist de refilada. So not Europe. Cases otomanes i cases com capses de mistos apilades. Voreres inverosímils. Dones tapades de cap a peus però maquillades i marcant, dones vestides normals. Turcs molt mascles que contesten no problem a tot t'hagin entès o no, però quan t'entenen t'agafen del braç i aconsegueixen amb gestos dir-te com has d'anar on vols anar. Avions, busos, taxis. Barcelona, Ginebra, Istambul, Antalya, Olympus. La part antiga d'Antalya, tota bufona i digne de postal, venedors que et criden constantment. Merahba. El port d'Antalya, mesquites on t'has de cobrir el cap, descalçar i vestir una faldilla llarga que trobes a l'entrada, interior buit i sensació de pau. Catifes precioses arreu, gatets prims i desconfiats. El so de les pregàries de les mesquites en caminar pels carrers. Banys turcs, on et despullen i netegen com a un bebe després d'estovar-te amb vapor calent, peeling, bany de bombolles, massatge d'oli, la pell suau com seda. Calor impressionant i sense pietat, es sobreviu posant-se a remull, buscant l'ombra, caminant poc a poc, suant, bevent molta aigua i sent de Barcelona i addicte a viatjar l'estiu per regions mediterrànies on les temperatures no coneixen els termes mitjos. Les escultures de la zona d'Antalya al museu d'Antalya, expoliades, la qüestió és no poder-les veure on haurien d'estar, almenys no cal anar fins al British Museum aquest cop. El pati de la pensió d'Antalya, esmorzar a la fresca, sopar amb música de guitarra en viu. Aparent descontrol i improvització en els serveis públics però eficàcia espectacular, només cal dir Olympus, Saban tree houses per a que et passegin una colla de turcs de bus en bus, a tu i la teva maleta que et duen amablement, fins a la porta d'on volies anar. Pins, acantilats, mar blau, paisatge mediterrani però amb un olor intens, sempre present, dolç i peculiar: figueres. Plataformes de fusta plenes de coixins i catifes on seure a terra, amb un teulat de fusta, sota els orangers, hamaques, bungalows amb aire acondicionat, soroll de cigarres. Menjar menjar menjar, fruita, tomàquet amb gust de tomàquet, peixos, carn, espècies, bo, molt bo, senzill i bo. Música turca al restaurant de davant. Un carrer de terra ple de tree houses a Olympus que duen a les ruines de la ciutat antiga, i més enllà, la platja, amb pedretes, amb ombra, amb aigües d'un blau esclatant, transparents i tranquil·les. Una dona turca cantant a la platja mentre es banyava, de felicitat. Res de topless. Ganes d'estar sola, d'anar a la meva bola, de no parlar. Demà, kayak al matí. Un altre dia, vaixellet a Kekova i la ciutat sumergida amb parada a Simena. Un vespre, Chimera i les seves flames. Un matí ben d'hora, Cirali a peu. I platja. I no fer res a les hamaques o als coixins. No pensar, no xerrar, no llegir. Respirar, ser.