angkor wat

Últim dia a Bangkok uneventful i sense res a explicar, anada a l'aeroport amb molt temps i després d'un vol curtíssim aterrar a Cambodja. Encara a l'avió contrast brutal entre les llums sense fi de Bangkok i la foscor quasi absoluta de Siem Reap. Deu minuts de rellotge per passar el control d'aeroports (el que té fer la visa online), canviar diners i recollir la maleta, sóc una crack. Una bafarada d'aire humit després de la pluja enmig la nit, un tuk tuk arrossegat per una moto, la carretera i la vida indescriptible del voltant, les hamaques per tot arreu, la gent venent de tot. I el click de començar de debó un viatge, inconfundible, irreversible, inefable i que dóna un gir absolut a tot. El click dels moments i llocs especials, que et fan adonar de l'absurd de tot plegat, dels patiments i les pors gratuïts. So glad I'm here, so glad I'm alive. Here and now. Budisme pur i dur, no esperar res, amarar-se del present, gaudir i meravellar-se de tot el que passi. Una guesthouse amb una habitació impressionant i un llit on m'hi perdo. Un suís i la seva dona cambodjana que parla anglès amb un accent indescriptible. Angkor Wat i Bayon, i els altres temples, impactant. Pensar en el primer viatge que vaig fer sola, Roma, i les impressions i sentir-me igual, 15 anys més tard. Un sol esfereidor. I la jungla. Un conductor de tuk tuk que va ser monjo budista, però diu que era molt dur, perquè no podia veure cervesa (!). Un alumne d'institut de 19 anys que ajuda a la guesthouse i té ganes de xerrar.  Els locals hidratant els turistes i el plaer indescriptible d'una tovalloleta gelada en el moment més àlgid del migdia. Els micos seguts al costat de la carretera. Les motos amb tres i quatre persones, una d'elles jugant amb el mòbil, això si, espera't a que arribi el Pokemon Go aquí. Salaris de 150 euros al mes. Entrar per una banda a un temple i desorientar-se absolutament. Les escales de vertígen. El monsó, la pluja sobre meu, durant la visita a l'últim temple, on les arrels dels arbres eren tan grans com els edificis. L'olor de la pluja, respirar profundament i voler que no marxi mai. Que et bressoli el tuk tuk, que et bressolin els vaixells, que et bressolin fent-te un massatge estrany. Pantalons amples de coloraines. Menjar picant i deliciós, muntanyes d'arròs que no em puc acabar. La cantarella del cambodjà. Els carrers plens d'atrapaturistes, "lady, massage", "lady, t-shirt", "lady, tuk tuk", "lady, what do you want". Ai, si t'ho explico, el que vull.