bangkok

Primera presa de contacte amb Asia. Bangkok. Jetlag superat miraculosament (espero) després de passar son un dia i dormir 13 hores seguides. Meu mòbil mort cinc minuts abans de sortir de casa, devia ser un missatge perquè deixés estar la tecnologia almenys pel carrer, però emprenyada perquè no puc fer fotos per enviar per whatsapp.  33 graus però suportable, sobretot quan no duus roba llarga per visitar temples, bevent molta aigua però em cal un barret, urgentment. Pobre, molt pobre, malgrat el maquillatge, els hotels de luxe, els gratacels i les aspiracions a moderna. Més pobre que Buenos Aires, o Rio de Janeiro, o Mexico DF. Igual de caòtica i difícil de moure-s'hi, autobusos esfereidors. El símbol de modernitat sense discussió present malgrat que tota la resta sembli sortit d'una película en blanc i negre: wifi irreproxatble i mòbils i tablets per tot arreu. Escriptura que semblen floretes o dibuixets. No he après ni una paraula, ni tan sols com dir gràcies. Temples kitsch, molt daurat, ninos guerrers amb cara de voler fer por i que resulten grotescs, moral estricte, m'he hagut de comprar roba per entrar al gran palau, he hagut de sortir dos cops, perquè calien pantalons llargs i màniga llarga. Thais que no parlen en la seva majoria anglès i lacònics en les respostes, no es molesten ni en somriure ni en gesticular. I aparentment no saben llegir mapes. He descobert i explotat el vaixell-ferry del canal. Moltíssimes olors, pudor pel carrer, encens, fruites d'una dolçor empalagosa, sopes agres, fideus i més fideus, menjars inverosímils, flors per les ofrenes. Tuk tuk. Sorolls estranys als temples, campanetes, monedes que cauen en pots de metall, xiulets dels polis que vigilen el tràfic, xiulets dels que ajuden a atracar els ferrys, xiulets dels vigilants per renyar als turistes. Codi de circulació incomprensible, bàsicament els cotxes i motos passen estigui roig o verd, els peatons passen quan ningú amenaça particularment d'atropellar-los. Monjos vestits de taronja. Budes gegants. El budha reclinat de wat pho, que em va semblar bonic. Budha is for respect, no decoration, no tatoo, do not point your feet to the budha. Dificil trobar pau en els temples, almenys els turístics. Tant diferents de les mesquites d'Istambul, on també t'havies de descalçar, però et deixaven tapar-te amb un xal i feien venir ganes de seure i pregar a algun Déu o almenys meditar i gaudir de la pau. Pagodes acolorides i daurades, taxis de color rosa, ventiladors de colors llampants. Menjar ambulant, ubiqu, dues taules de plàstic fan un restaurant. Passejar pel centre i perdre's. Un mini caimà a un canal i en un altre canal gent banyant-se i rentant els estris de cuinar de les paradetes ambulants. Una habitació d'hotel impecable i ningú amb qui parlar. Barri xinès, una follia de menjars i olors, no sé que és ni un 5% del que he vist. Parades i parades i parades i parades al carrer, on es pot comprar de tot. Poca gent amable, l'excepció, els porters d'un hotel de luxe on no dormo que m'han parat un taxi per anar al spa a on volia i li han explicat al taxista com anar, i una senyora que em va fer ombra amb el seu paraigues antisol a un pas zebra i el senyor que ha dinat davant meu i li explicava a les cambreres què volia jo (i a més ho endevinava, perquè tampoc parlava anglès i per acabar-ho d'arreglar jo estava llegint en alemany i sense voler els hi parlava alemany). Dues hores de thai traditional massage que et fan sentir com un bebé però et descobreixen músculs que no sabies que tenien perquè els apreten tots i fa mal. El monsò en sortir del massatge, una hora de pluja torrencial.