dimecres, 24 de juny del 2009

Un buen rabo es un buen rabo o coses que et passen quan creus que ningú t'entén

Classe de body pump. Tinc localitzada una parelleta amb pinta de sudamericans i fa dies que tinc ganes de parlar-hi, avui sento la noia dir alguna cosa en espanyol, així que disparo i li pregunto (en espanyol) d'on venen. Posa cara d'ensurt, em contesta (en francès) Je suis du Chili i s'apropa al novio amb el mateix gest que un nen espantat faria abans d'amagar-se a les faldilles de la mare. Final de la conversa. Lleuger desconcert per part meva que no sabia que intimidés tant al personal. Gajes de la vida, ens hem acabat fent amics, amb la parelleta chilena i algunes setmanes més tard m'han explicat el perquè de tot plegat. Resulta que estaven criticant al personal amb tota la mala llet en espanyol, pensant que ningú els entenia.

La cua del super. Davant meu hi ha dos nois espanyols amb edat d'estar fent un erasmus. Un dels dos diu Ostia, los condones i un cop localitzats (amb petita discussió inclosa sobre si capsa de 6 o de 12, guanya la de 12) es posen a xerrar. Bàsicament n'hi ha un que intenta tranquil.litzar l'altre que està molt angoixat perquè té una amiga que el ve a visitar i espera que vulgui sexe, però no n'està segur. Els arguments de l'altre són de l'ordre Si, hombre si, un buen rabo es un buen rabo, no le va a decir que no a un buen rabo. I jo darrera amb cara de “jo-no-estic-entenent-res-xaval” i aguantant-me el riure com puc.


Reflex update:
sin noticias de la fnac.

Internet update: el tècnic que havia de venir avui al matí no ha vingut i ha promès fer-ho demà al matí. Sóc al McDo de sota casa, que alguna utilitat hauria de tenir.

dimarts, 23 de juny del 2009

Com NO comprar una càmera digital reflex

Un dia t'agafa el capritxo que vols una reflex, i et dius, òstia, anem a mirar una mica que no deu ser fàcil triar-la. Una setmana més tard, després de navegar intensivament, entrar en botigues i preguntar a tots els amics foto-adictes, ja saps quina vols. i la vols ja!!!! És l'1 de juny i no veus el moment de posar-te a jugar amb ella. A Rennes aquest model no el trobes, a Barcelona si és clar, i total el 9 seràs allà, però morta d'impaciència doncs et dius que millor comprar-la per internat, a la fnac, que prometen que te l'envien en 24h. Doncs au, som-hi.

1 de juny, 2 de la matinada, des del sofà de casa a rennes: comanda aconseguida. a esperar una miqueta et dius.

4 de juny: Et demanen una pièce d'identité i un justificatif de domicile per email, sinó res de càmera. Posats a demanar demanen fins i tot que els hi enviis una fotocòpia de la tarja de crèdit per email. Obviament els engegues.

5 de juny: decideixen procesar la comanda. no tenen la càmera en stock. la demanen.

7 de juny: envien la comanda. en dos paquets. un conté la càmera, l'altra la no-càmera (batèria extra, tarja de memòria i algun accessori més). com que tu marxes el 9 i ja està clar que la càmera no arriba quan tu estàs aquí li demanes a un amic que vagi al relais colis a buscar els paquets per tu.

9 de juny, marxo a barcelona: arriba un paquet (el de la no-càmera) chez moi (jo no hi sóc), no al relais colis que és on hauria d'arribar. segons el servei de suivi d'internet algú anomenat brahim ha signat i se l'ha quedat. el meu intendant no es diu aixi i per descomptat jo no conec cap brahim.

11 de juny. arriba el segon paquet (el de la càmera), no hi ha l'intendant, més info a l'avis de passage, diu el servei de suivi. jo truco a la fnac que reconeix que l'ha cagat enviant les coses on no tocava, que em donen 30 euros de regal i que si quan arribo a rennes no trobo els paquets que els truqui. al carrer pelai he passat d'avant d'almenys 3 botigues que tenen la meva càmera a l'aparador.

12 de juny: el meu amic va a investigar a casa meva. xerra amb l'intendant i es confirma l'existència del paquet no-càmera. com que li he donat còpia de les claus del pis però no de la bústia no pot mirar l'avis de passage.

15 de juny: ja he arribat a roma. la fnac m'envia un email dient que si no tinc el paquet he de jurar sobre el meu honor que no el tinc i me n'envien un altre. decideixo esperar a ser a rennes a jurar si tinc o no tinc els paquets.

22 de juny: sóc a rennes. l'avis de passage diu que he d'anar a la poste de st cyr. hi vaig. no hi ha paquet. em diuen que vagi a la poste de villejean (és la més propera a casa meva). hi vaig. no hi ha paquet. em diuen que el paquet està a l'agència de chronopost de rennes. els hi truco. diuen que jo el vaig retirar l'11 de juny. jo dic que no, que jo des de barcelona no vaig retirar cap paquet. diuen que ho miraran i em trucaran. com que acabo de tornar d'itàlia no entenc una merda per telèfon del que em diuen en francès. i ells no saben reduir la velocitat, faltaria plus.

23 de juny: no em truquen. truco jo (a l'agència chronopost de rennes). em fan trucar al servei client de chronopost que em fa trucar a l'expediteur (fnac) que em diu que el paquet els hi està tornant a ells. ME CAGO EN TOT. m'ho podien haver dit, no? i que un d'aquests dies em preguntaran per email si vull que em tornin els diners o si vull que me'l tornin a enviar.

snif, snif. JO VULL LA MEVA CAMERA DE FOTOS REFLEX CANON 450D amb dos objectius. JA.

Segur que ningú ha llegit fins aquí, però a mi m'ha relaxat molt explicar-ho.

Em sento com el gurb caient de zanja en zanja.

A part d'això el dissabte vaig perdre el tren paris-rennes (l'ultim) i a casa meva no funciona internet. Però Roma és molt xula i hi feia mooooooooooooolt sol :-).

dijous, 28 de maig del 2009

Tricampions

Lo fotut de l'exil.li és que fins i tot si ets al.lèrgica al futbol acabes veient el partit de champions a un bar amb pantalla gegant ple de llatins, bevent prou cerveses per aparèixer ressacosa a la feina el dia següent i mirant a les dues de la matina quan tornes a casa els vídeos de Canaletes amb una molt poc saludable enveja.

diumenge, 24 de maig del 2009

Semblo una gamba

És el que passa quan vas a la platja després d'un mes de pluja, encara que sigui recoberta amb factor 30. Però he pres el sol en bikini!!!! I'm happy.

Ahir vaig veure Abrazos rotos i em vaig emocionar en sentir "niñato". La pel.li no és res de l'altre món, tot i que no està malament, but the point is, que sentir la teva llengua i de cop i volta entendre tots els matisos, es fa raríssim.

dijous, 14 de maig del 2009

Còmics que no són per nens

No sé si a vosaltres us passa el mateix, però jo tenia una mica la impressió que els còmics eren o bé per criatures (crescudetes si cal però criatures, no sé si m'explico) o per riure una estona. Últimament he trobat almenys dues excepcions que m'han agradat molt: Maus de l'Art Spiegelman i Persepolis de la Marjane Satrapi.

Els dos tenen en comú que són històries autobiogràfiques i que relaten realitats molt dures, en el primer cas un fill que relata el que el seu pare li explica de la seva experiència a Auschwitz i en el segon cas la infància i joventut d'una noia nascuda a Iran i que va créixer durant la guerra. En els dos casos el que importa és el que sent el protagonista, més que el context, les interpretacions històrico-polítiques o els judicis morals. El text es redueix als fets i els dibuixets transmeten els sentiments molt millor del que ho podrien fer les paraules.

Ara tinc pendents María y yo del Miguel Gallardo, Arrugas del Paco Roca i A contract with god del Will Eisner.