No sé si a vosaltres us passa el mateix, però jo tenia una mica la impressió que els còmics eren o bé per criatures (crescudetes si cal però criatures, no sé si m'explico) o per riure una estona. Últimament he trobat almenys dues excepcions que m'han agradat molt: Maus de l'Art Spiegelman i Persepolis de la Marjane Satrapi.
Els dos tenen en comú que són històries autobiogràfiques i que relaten realitats molt dures, en el primer cas un fill que relata el que el seu pare li explica de la seva experiència a Auschwitz i en el segon cas la infància i joventut d'una noia nascuda a Iran i que va créixer durant la guerra. En els dos casos el que importa és el que sent el protagonista, més que el context, les interpretacions històrico-polítiques o els judicis morals. El text es redueix als fets i els dibuixets transmeten els sentiments molt millor del que ho podrien fer les paraules.
Ara tinc pendents María y yo del Miguel Gallardo, Arrugas del Paco Roca i A contract with god del Will Eisner.
Time Change
Fa 2 dies
3 comentaris:
Maus és increible i persepolis m'ha cridat un parell de cops. I arrugas em sembla que es premi nacional de cómic, perque resulta que ara existeix això, que parla bastant bé de com està el génere avui en dia.
No, no em passa el mateix (i això que no llegeixo gaires còmics).
Maus i Persépolis els tinc a la llista de coses que vull llegir-me.
Últimament m'he llegit Fun Home (A Family Tragicomic) d'Alison Bechdel. Em va agradar molt. També és autobiogràfic, relata la seva adolescència, les seves relacions familiars, sobretot amb el seu pare, el descobriment de la seva homosexualitat... i la del seu pare.
En un altre ordre de coses tenim: "Watchmen". És una obra d'art. Me'l vaig llegir dos cops seguits. Explica una història de ciència ficció molt bona i a més aprofita tots els recursos que dóna el format gràfic per fer-ho millor. Va guanyar un premi Hugo (en la categoria altres formats) i és l'únic còmic que surt a la llista del Time de les 100 millors novel·les en llengua anglesa (des de que es publica la revista).
Fa temps em vaig llegir tota la sèrie de "The Sandman" i també és una cosa absolutament impressionant.
Publica un comentari a l'entrada