Londres en 3 dies, la versió del director (Days 2 and 3)

Avui no hi ha cap objectiu precís, es tracta de voltar una mica. First of all, Portobello Road Market, 'cause it's fun (ma mare que va ser au pair a Londres fa molts anys i va marxar sense parlar ni un borrall d'anglès m'explicava que es passar 3 mesos entenent "festival" cada cop que li deien "first of all", jo en canvi em vaig passar 3 mesos entent "you know" cada cop que la profe d'alemany deia "genau", coses que passen). Després cap a la Tea House de Neal Street d'on vaig sortir carregada de bossetes amb tes de tots colors i aromes possibles. And Charing Cross, Picadilly Circus, Oxford Circus (té una botiga Nike gegant, per això el reconec), Trafalgar Square, Fleet Street, St Paul, no necessàriament en aquest ordre. Per cert que vaig tornar a entrar a la National Gallery i al cap d'unes quantes sales em va envair el déjà vu. No sé perquè visito museus de pintura si després no en queda ni el més mínim record al meu cervell (el que em sonava era el color de les parets!). També em vaig comprar Persepolis de la Marjane Satrapi per al viatge en tren del dia següent (que potser tindrà un post per ell solet).

Sushi per sopar i "Les Miserables", my first musical, ever. Ara entenc perquè a la gent hi va tant, és com una òpera però sense música avorrida i amb més acció, i si, els cantants no són tant bons, d'acord, però és molt xulo. La noia que cantava "I dreamed a dream" no tenia tanta veu com la Sally Boyle però ho feia prou bé.

Last day, res de Londres, Cambridge. Després de patir una mica me'n surto i aconsegueixo arribar a Liverpool Street (resulta que els dissabtes el metro està en obres i tanquen la meitat de les línies) i cap a Cambridge. El lloc és mono, feia sol per primer cop i els colleges són la hòstia. Però em va fer molta ràbia. Suposo que és pura enveja però és que em sentia com si m'estiguessin venen una marca. To get the best education, go to Cambridge University (and pay). No sé, a mi l'educació (inclosa universitària) em sembla que hauria de ser pública i de qualitat per tothom. I punt. A més, si estan podrits de pasta, potser no caldria que et fessin pagar per visitar els colleges. És com si a la UB fessin pagar 5 euros a la gent per entrar a mirar el claustre i el nenúfar de l'edifici històric. Malgrat això, el dia va ser molt agradable, i hi havia gent ballant i fent espectacles al carrer, i podies prendre el sol als parcs. Tornant de Liverpool Street en bus em vaig perdre com una tonta i vaig acabant fent una ruta turística prou simpàtica. I corrents a fer la maleta que l'endemà toca llevar-se aviat.

Si no fos pel tràfic i la contaminació i la quantitat de gent que s'acumula al centre, crec que podria viure a Londres :-).