Londres en 3 dies, la versió del director (Day 1)

Doncs després de fer l'any passat una mini-visita a londres de dos dies aquest any em vaig proposar passar 3 dies a londres sense fer (massa) el turista. He fracassat estrepitosament però m'he divertit molt.

Arribes dimecres tot just quan el Barça està jugant amb el Chelsea i amb tota la jeta te'n vas a sopar mirant el futbol (jo, que no havia vist un partit sencer des de l'insti i perquè tocava). Innocent de mi em pensava que veuria molt gols, quin fustre, això sí, m'he passat la resta de dies sentint-me dir que els hi havien robat el partit (se'n dedueix que tinc un accent espanyol en anglès que fa por).

Dijous te'n vas als Kew Gardens i fas infinites fotos a les floretes, vaig flipar casi tant com el primer cop que vaig entrar al museu britànic (hi vas en metro, és clar, després d'explicar-li al de la taquilla els teus plans pels tres dies i que el paio et calculi quins bitllets et surten més baratos, super simpàtic, a Barcelona no tractem així als guiris). Aquesta obsessió que tenen els anglesos de endur-se tot allò que val la pena a la seva illa no sé si em fa ràbia o simplement enveja. És que com als supers, hi pots trobar de tot de tot arreu, és increible. I per cert, la Oyster card és una idea genial, jo vull una així a Barcelona: calcula soleta quina tarifa t'ha d'aplicar perquè et surti el més barato possible.

Després cap a Westmister, on et deixes retratar i registrar a canvi de poder veure el Parlament per dins (l'edifici és realment tant impactant per dins com per fora). La cambra dels Comuns és més aviat cutre, petita i gairebé buida, però la dels Lords fa molta gràcia. Com es pot tenir un tro dins del Parlament? Per no citar que els "Lords and Ladys" (i tres "Bishops" amb vestit blanc) que estaven reunits, tots apergaminats, xerraven pacíficament fent bromes com si fossin al seu club de camp.

Surts i vas a cap la torre de Londres, pagues religiosament les casi 20 lliures i t'enganxes a la visita d'un beefeater, que śon ex-soldats que gaudeixen del privilegi de viure allà, de dia explicant les atrocitats que s'han comès al lloc als turistes (posant-hi moooooolt teatre, si féssim les classes així tindríem més èxit), i a partir de les 10 de la nit (cada dia, absolutament tots els dies de l'any), tancats vigilant les joies de la corona.

I només queda creuar el Tower Bridge i passejar al costat del Thamesis fins al Shakespeare Globe Theatre (que és al costat de la Tate Modern, pels ignorants), sopar "fish and chips" (sempre ho acabo fent tot i que ho trobo fastigós) i esperar l'hora de la representació.

I a les 19.30 hs, amb la teva entrada comprada per internet un mes abans: Romeo and Juliet. Casi enganxo la grip porcina (o almenys una vulgar grip) després de passar prop de 4 hores a l'aire lliure, però em va encantar. Val a dir que entenia el que passava perquè l'he llegit fa relativament poc, però no havia vist mai representar una peça de teatre clàssica amb tant poques pretensions d'intel.lectualitat i profunditat i amb tanta passió. Fantàstic.