divendres, 3 de juliol del 2009

Felicitat

La felicitat a més de fugissera és fútil i relativa.

Ahir era feliç perquè vaig anar a la piscina amb el meu jefe nou i un altre colega i tot i que només em van deixar banyar-me 30 min vaig nedar 1500 metres.

Avui sóc feliç perquè disposo d'un servei d'atenció al client de linux i latex tant ultra eficient que he pogut imprimir el meu esborrany de poster A0 en 16 bonics (amb moltes coloraines) A4 que han format un collage a la pissarra del meu despatx.

També sóc extremadament feliç pensant que veuré el Grand Canyon i si hi ha sort, balenes a Monterey.

dissabte, 27 de juny del 2009

Última classe de pilates de la temporada

Si, ja sé que pot semblar que em copio el post, però en realitat és un homenatge al cargol.

Resulta que el divendres jo també vaig fer l'última classe de pilates-sauna (feia una calor horrible) de la temporada. Discutir el ratio femení/masculí de la classe és força irrellevant, al meu gimnàs els pilateros són invariablement dones de mitjana edat, la més jove sóc jo i de carrer. A més no és gaire popular, així que de 10 classes 6 o 7 les he fet soleta amb la profe. I això és molt xungo, perquè quan et surt un exercici te'l complica.i perquè no pots fer trampa sense que et vegi. La part bona és que aprens molt, és clar.

Pels despistats pilates és una gimnàstica que combina ioga, arts marcials i estiraments de ballarins i acròbates que normalment cataloguen com a gimnàstica suau. Això vol dir que:

1. Es pot adaptar a qualsevol edat i qualsevol nivell de forma.
2. El que importa no és quants sinó com.
3. Les teves orelles no hauran de patir una música estrident a tot volum.
4. No sentiràs "ocho más", "las ocho casi-últimas", "las ocho últimas", "las ocho últimas de verdad", "las ocho últimas-ahora-si-que-acabamos-chicos" ad infitum. Faràs molt poques repeticions d'un munt d'exercicis (que és molt més distret).
5. No tindràs rampes ni contractures ni aconseguiràs lesionar-te a classe.
6. Després de la sessió no pensaràs "Òstia-no-em-puc-ni-moure-ja-veuràs-quins-músculs-em-creixen-demà", vaja, que no és apte per masoquistes.
7. Res de peses, el teu cos oposa prou resistència, creu-me.
8. Descobriràs que tens músculs que no sabies que existien, però no gràcies a les agulletes sinó perquè hauràs de controlar la posició de tot el teu cos.
9. Si ho fas en alguna llengua estrangera les instruccions posaran a prova el teu vocabulari, anatòmic i no-anatòmic. "Imagina que t'estiren d'una corda fixada entre els dos homoplats" és una ordre simple.
10. Descobriràs que no ets prou flexible, que la teva pelvis no està mai al lloc, que els teus abdominals no estan mai prou apretats i que és quasi impossible moure ni que sigui el dit del peu sense que la resta del teu cos es desequilibri.

En canvi, no vol dir que no cansa ni que no es treballi. Sobretot si tens una profe que entre "recupère" i "genou en angle droit" no deixa passar ni un segon. L'any vinent més, ja començo a tenir mono.

dijous, 25 de juny del 2009

Propostes insòlites: peixos, vaques i altres animals

L'altra dia em van convidar a anar a buidar una vaca, o més precisament, l'estómac d'una vaca viva. Resulta que hi ha abnegats científics que li posen fístules a les vaques (tubs que connecten l'exterior a l'estómac del simpàtic animaló) i es dediquen a buidar el contingut en diferents moments de la digestió per estudiar el procés. Això vol dir que ficar el braç fins a l'espatlla dintre del bitxo i treure pacientment tot el que trobes. I com que les vaques mengen força, es veu que t'hi passes una estona.

Això és el que passa quan vas a sopar amb biòlegs que treballen amb peixos o vaques. El nano que ens volia dur a buidar vaques fa una tesi sobre glàndules mamàries (de vaques i cabres), i s'ho passa teta quan algú li pregunta de què va el seu doctorat.

I aquests individus troben d'allò més exòtic un matemàtic.

dimecres, 24 de juny del 2009

Un buen rabo es un buen rabo o coses que et passen quan creus que ningú t'entén

Classe de body pump. Tinc localitzada una parelleta amb pinta de sudamericans i fa dies que tinc ganes de parlar-hi, avui sento la noia dir alguna cosa en espanyol, així que disparo i li pregunto (en espanyol) d'on venen. Posa cara d'ensurt, em contesta (en francès) Je suis du Chili i s'apropa al novio amb el mateix gest que un nen espantat faria abans d'amagar-se a les faldilles de la mare. Final de la conversa. Lleuger desconcert per part meva que no sabia que intimidés tant al personal. Gajes de la vida, ens hem acabat fent amics, amb la parelleta chilena i algunes setmanes més tard m'han explicat el perquè de tot plegat. Resulta que estaven criticant al personal amb tota la mala llet en espanyol, pensant que ningú els entenia.

La cua del super. Davant meu hi ha dos nois espanyols amb edat d'estar fent un erasmus. Un dels dos diu Ostia, los condones i un cop localitzats (amb petita discussió inclosa sobre si capsa de 6 o de 12, guanya la de 12) es posen a xerrar. Bàsicament n'hi ha un que intenta tranquil.litzar l'altre que està molt angoixat perquè té una amiga que el ve a visitar i espera que vulgui sexe, però no n'està segur. Els arguments de l'altre són de l'ordre Si, hombre si, un buen rabo es un buen rabo, no le va a decir que no a un buen rabo. I jo darrera amb cara de “jo-no-estic-entenent-res-xaval” i aguantant-me el riure com puc.


Reflex update:
sin noticias de la fnac.

Internet update: el tècnic que havia de venir avui al matí no ha vingut i ha promès fer-ho demà al matí. Sóc al McDo de sota casa, que alguna utilitat hauria de tenir.

dimarts, 23 de juny del 2009

Com NO comprar una càmera digital reflex

Un dia t'agafa el capritxo que vols una reflex, i et dius, òstia, anem a mirar una mica que no deu ser fàcil triar-la. Una setmana més tard, després de navegar intensivament, entrar en botigues i preguntar a tots els amics foto-adictes, ja saps quina vols. i la vols ja!!!! És l'1 de juny i no veus el moment de posar-te a jugar amb ella. A Rennes aquest model no el trobes, a Barcelona si és clar, i total el 9 seràs allà, però morta d'impaciència doncs et dius que millor comprar-la per internat, a la fnac, que prometen que te l'envien en 24h. Doncs au, som-hi.

1 de juny, 2 de la matinada, des del sofà de casa a rennes: comanda aconseguida. a esperar una miqueta et dius.

4 de juny: Et demanen una pièce d'identité i un justificatif de domicile per email, sinó res de càmera. Posats a demanar demanen fins i tot que els hi enviis una fotocòpia de la tarja de crèdit per email. Obviament els engegues.

5 de juny: decideixen procesar la comanda. no tenen la càmera en stock. la demanen.

7 de juny: envien la comanda. en dos paquets. un conté la càmera, l'altra la no-càmera (batèria extra, tarja de memòria i algun accessori més). com que tu marxes el 9 i ja està clar que la càmera no arriba quan tu estàs aquí li demanes a un amic que vagi al relais colis a buscar els paquets per tu.

9 de juny, marxo a barcelona: arriba un paquet (el de la no-càmera) chez moi (jo no hi sóc), no al relais colis que és on hauria d'arribar. segons el servei de suivi d'internet algú anomenat brahim ha signat i se l'ha quedat. el meu intendant no es diu aixi i per descomptat jo no conec cap brahim.

11 de juny. arriba el segon paquet (el de la càmera), no hi ha l'intendant, més info a l'avis de passage, diu el servei de suivi. jo truco a la fnac que reconeix que l'ha cagat enviant les coses on no tocava, que em donen 30 euros de regal i que si quan arribo a rennes no trobo els paquets que els truqui. al carrer pelai he passat d'avant d'almenys 3 botigues que tenen la meva càmera a l'aparador.

12 de juny: el meu amic va a investigar a casa meva. xerra amb l'intendant i es confirma l'existència del paquet no-càmera. com que li he donat còpia de les claus del pis però no de la bústia no pot mirar l'avis de passage.

15 de juny: ja he arribat a roma. la fnac m'envia un email dient que si no tinc el paquet he de jurar sobre el meu honor que no el tinc i me n'envien un altre. decideixo esperar a ser a rennes a jurar si tinc o no tinc els paquets.

22 de juny: sóc a rennes. l'avis de passage diu que he d'anar a la poste de st cyr. hi vaig. no hi ha paquet. em diuen que vagi a la poste de villejean (és la més propera a casa meva). hi vaig. no hi ha paquet. em diuen que el paquet està a l'agència de chronopost de rennes. els hi truco. diuen que jo el vaig retirar l'11 de juny. jo dic que no, que jo des de barcelona no vaig retirar cap paquet. diuen que ho miraran i em trucaran. com que acabo de tornar d'itàlia no entenc una merda per telèfon del que em diuen en francès. i ells no saben reduir la velocitat, faltaria plus.

23 de juny: no em truquen. truco jo (a l'agència chronopost de rennes). em fan trucar al servei client de chronopost que em fa trucar a l'expediteur (fnac) que em diu que el paquet els hi està tornant a ells. ME CAGO EN TOT. m'ho podien haver dit, no? i que un d'aquests dies em preguntaran per email si vull que em tornin els diners o si vull que me'l tornin a enviar.

snif, snif. JO VULL LA MEVA CAMERA DE FOTOS REFLEX CANON 450D amb dos objectius. JA.

Segur que ningú ha llegit fins aquí, però a mi m'ha relaxat molt explicar-ho.

Em sento com el gurb caient de zanja en zanja.

A part d'això el dissabte vaig perdre el tren paris-rennes (l'ultim) i a casa meva no funciona internet. Però Roma és molt xula i hi feia mooooooooooooolt sol :-).