dijous, 16 de juliol del 2009

Que xulo és anar de colònies!

Comparteixes habitació amb altres nenes, coneixes gent de tot el món, canvies entre anglès-francès-italià cada 5 minuts, et fan el menjar i el llit, vas d'excursió i et banyes al mar, fas tallers on cadascu explica un conte sobre els seus teoremes, t'ensenyen a dir hola i gràcies en suec, coreà i libanès, jugues a ping pong, esmorzes al jardí, et fas picar per una medusa, prens el bus amb tropesientas persones per veure els focs d'artifici del 14 de juliol, fas migdiades amb la música de les cigarres de fons i beus moltes cerveses.

M'ho estic passant teta al cirm.

divendres, 10 de juliol del 2009

Belle journée

Barbacoa de fi de curs. Simpàtic.

I un dibuix del Liniers:

dijous, 9 de juliol del 2009

Pues va a ser que no

La jdc, s'entén.

De totes formes, I'm still happy. There's more to life than work.

De fet no estic tant happy, però què hem de dir sinó.

dimecres, 8 de juliol del 2009

SSSSSSSSSSSSSIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!

Em guanya la mandra i m'aixeco tard, surto de l'ascensor i veig parada davant de l'edifici una furgoneta groga de la poste. I un paquet gros al costat del conductor. Baixa amb el paquet, m'acosto i li pregunto si es de Colissimo. I SI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!, ES PER MI!!!!!!!!!!!!!
EL MEU COLIS, PER FI!!!!!!!!!!!

Pujo a casa, i obro un paquet de cartro que conte papers i un paquet que conte dos paquets que contenen la meva reflex i els objectius!

I'm so happy. Pero no m'he pogut quedar a casa jugant amb ella perque tenia feina. Dema ho fare.
Es que ara nomes faltaria que no funciones!


PS: De fet podria escriure un post tant llarg com l'altre per descriure tot el que ha passat fins a aquest moment. Pero ja no importa, i have my reflex. yeah.

dilluns, 6 de juliol del 2009

Escalfar cadires

Quan anava a l'insti tenia una professora de biologia que ens escridassava regularment, una de les seves frases preferides era que no volia gent escalfant cadires.

Petit incís, no hi ha cap crítica a la profe en qüestió que era realment extraordinària i si no sóc genetista és simplement perquè mai he tingut ni memòria ni ganes de tancar-me en un cubicle de 3 metres quadrats a mesurar ales de mosca durant tota la tesi. Fi de l'incís.

I ara que sóc una persona de profit (o almenys treballo (o almenys algú em paga a fi de mes en recompensa a les meves activitats diurnes)) s'espera de mi que escalfi cadires. Angers, jornades d'anàlisi harmònica. Speaker, yo misma. Fa 10 anys que no veia tanta desigualtat junta (de fet jo vaig seguir una optativa d'anàlisi harmònica on ens van explicar el teorema d'incertesa de Heisenberg). No he entès un borrall en cap de les 4 xerrades. Cara d'atenció màxima perquè erem 8 a la sala inclòs el speaker. La petita venjança ha estat que la resta dels assistents no han entès ni un borrall en la meva xerrada. Val a dir que a mi no m'havien avisat que el públic no sabia què és una varietat complexa compacta (més precisament, no sabia ni que era una varietat, ni que era compacta, ni que era complexa). Jo així no jugo.