dilluns, 10 d’agost del 2009

A las Vegas fa molta calor

Fa tanta calor que jo no vaig ser capaç de registrar cap altra dada sobre el lloc. Buenu, una mica si. És a un dessert, és lleig, és ple de llums de colors i de gent, els edificis són molt alts, és fàcil trobar l'entrada dels casinos però dificilíssim trobar la sortida (la meva claustrofòbia en va patir), els hotels i el menjar estan tirats de preu, hi ha slot machines a la sala d'espera de recollida d'equipatge, hi ha sempre algú davant de les slot machines i fa molta calor. Vam passar la tarda a la piscina que semblava una sopa, vam sortir al vespre (jo casi despullada) i em sentia com dins d'un forn. A las Vegas fa molta calor i a part d'això no té cap gràcia. Sort que al matí següent marxàvem.

Les mítiques: "I win, I win". Bicis.

I no, no era jo qui ho deia, era un mocós d'uns 7 anys, absolutament ros i pecós i amb cara d'americà triumfador, que quan vaig passar en bici pel seu costat, entre Sausalito i Tiburón, amb el plat petit i el pinyó gran perquè m'havia saltat sol el plat i jo no me n'havia ni adonat, es va posar a fer una carrera amb mi i donades les circumstàncies (la meva tria estúpida de marxa) em guanyava. I el meu company de viatge que es gira i mira l'escena i es comença a pixar de riure i jo no sé si fotre-li un mastegot al nen a ell fins que recupero la dignitat canviant de marxa.

Així de passada, l'excursió en bici, a través el Golden Gate Bridge, i després cap a Sausalito i després cap a Tiburón and back to pier 39 by ferry , 27 milles crec, de la boira de san francisco al sol de l'altra banda de la bahia, va ser mooooooooooolt xula. Altament recomanable tot i l'altra concentració de guiris fent el mateix que tu amb una bici que duu un mapa enganxat al manillar. I quan tornes la bici a les 8 del vespre, a la botiga et xisclen com si acabessis d'acabar un marató, molt americà.

I una altra excursió en bici alucinant (aquesta si que és increible) des de Monterey fins al Carmel seguint la costa i per un tros de la 17 miles scenic drive. El paissatge és preciós i els americans tenen un munt de carrils bici i t'adelanten deixant més d'un metre i mig. Això sí, se'm va parar a xerrar un iranià d'uns 50 anys que va acabar dient-me que m'havia de buscar un "team". La gent això de que una dona viatgi sola no ho entèn.

Yosemite: "We don't serve that kind of food"

Això és el que m'han contestat, en to ofès, quan se m'ha ocorregut demanar ni més ni menys que una coca cola a un restaurant. and yeah, i'm still in the us. Des de que estic sola aqui (més o menys una setmana) trio els llocs segons el dubtós criteri de que hi hagi hostals on es pugui arribar sense cotxe. Ara sóc a yosemite, a un lloc ultra friki amb spa i classes de ioga diaries i menjar organic però sense coca cola. He passat la tarda nedant al riu gracies a una senyora i el seu fill de 13 anys m'hi han dut en cotxe amablement (a peu como que no). Tinc internet que funciona només amb windows (i el meu pc està aprofitant per actualitzar-se, és un malson) pero no cobertura del mòbil. Demà al mati m'haurien de fer un deep tissue massage i demà a la tarda un tour per yosemite. Ja veure, perquè havien perdut la meva reserva i han trigat 3 hores en trobar-me un llit.

I ara que estic sola i em començo a avorrir, us anire explicant (o almenys m'ho explicaré a mi mateixa, pero no oblidar-me'n) el viatge, en perfecte desordre.

dilluns, 20 de juliol del 2009

Mític

L'arròs a la cassola de can tià de palamós, i els vinets, i els musclos, i les tapetes, i cala estreta ....

Life is great :-)

divendres, 17 de juliol del 2009

Obert per vacances

Doncs vist que la meva motivacio principal per escriure un blog es l'absencia d'interlocutors empatics amb una dosi de referents culturals prou alta com per garantir la comunicacio al meu voltant no veig cap motiu per tancar per vacances.

Aprofitare per tenir-vos al corrent del meu viatge :-).

I un dibuixet de regal que m'ha encantat: