dimecres, 12 d’agost del 2009

Les mítiques: "Un bambi, un bambi" i el Grand Canyon

Si, el primer cervol que ens vam creuar al costat de la carretera, al grand canyon, em vaig posar a xisclar això, i el meu company de viatge diu "Si, ja ho entès", i para el cotxe. Per què resulta que als americans els hi deu semblar normal tenir rens i cervols i ossos i pumes i serps de cascavell por ahi sueltes, però jo flipava cada cop que me'n creuava un i per descomptat li feia fotos.

El Grand Canyon es com te l'imagines, perquè has vist tropecientas fotos. M'hagués agradat anar al north rim i no vaig poder al final perquè no hi havia shuttles ni busos que em quadressin amb els horaris. Així que quan el meu personal driver va marxar em vaig quedar dos dies mes a flagstaff i gràcies a això vaig veure el petrified forest, and the meteor crater and the antelope canyon amb un tour amb un guia molt americà vestit de cowboy però que sabia un munt de coses del lloc i ens parava a tots els llocs que eren xules per fer fotos. I vaig coneixer un japones, una cadanenca i dos newyorkins. Pas du tout mal.

Yosemite is the most gorgeus valley on earth

Fins que es demostri el contrari. Cascades, llacs gelats, rius, ossos, cervols, esquirols, giant sequoies. Vaja, segur que o hi heu estat o heu vist fotos, aixi que ja sabeu que es precios. Nomes han estat dos dies anant d'excursio amb un grup de anglesos-irlandesos-suecs-holandesos-1 alemany i jo pero m'ha encantat. M'han tornat boja amb l'angles, pero, a mi tants accents junts como que no, pero ha estat divertit.
I el resort-hostal on estava ha estat simpatic finalment, amb sauna i hot tub i massatges i un cafe ple de sofas amb free wifi and healthy cheap food to hang out amb gent parlant whatever language you want. It was fun.

Pero quina depre porto a sobre pensant que les vacances s'han acabat i ara vaig a berkeley per una confe. shiiiiiiiiiiiiiitttttttttttttttttttt. i need a longer vacation!
Encara em queda una setmaneta per terres catalanes a finals d'agost per aixo!

dilluns, 10 d’agost del 2009

A las Vegas fa molta calor

Fa tanta calor que jo no vaig ser capaç de registrar cap altra dada sobre el lloc. Buenu, una mica si. És a un dessert, és lleig, és ple de llums de colors i de gent, els edificis són molt alts, és fàcil trobar l'entrada dels casinos però dificilíssim trobar la sortida (la meva claustrofòbia en va patir), els hotels i el menjar estan tirats de preu, hi ha slot machines a la sala d'espera de recollida d'equipatge, hi ha sempre algú davant de les slot machines i fa molta calor. Vam passar la tarda a la piscina que semblava una sopa, vam sortir al vespre (jo casi despullada) i em sentia com dins d'un forn. A las Vegas fa molta calor i a part d'això no té cap gràcia. Sort que al matí següent marxàvem.

Les mítiques: "I win, I win". Bicis.

I no, no era jo qui ho deia, era un mocós d'uns 7 anys, absolutament ros i pecós i amb cara d'americà triumfador, que quan vaig passar en bici pel seu costat, entre Sausalito i Tiburón, amb el plat petit i el pinyó gran perquè m'havia saltat sol el plat i jo no me n'havia ni adonat, es va posar a fer una carrera amb mi i donades les circumstàncies (la meva tria estúpida de marxa) em guanyava. I el meu company de viatge que es gira i mira l'escena i es comença a pixar de riure i jo no sé si fotre-li un mastegot al nen a ell fins que recupero la dignitat canviant de marxa.

Així de passada, l'excursió en bici, a través el Golden Gate Bridge, i després cap a Sausalito i després cap a Tiburón and back to pier 39 by ferry , 27 milles crec, de la boira de san francisco al sol de l'altra banda de la bahia, va ser mooooooooooolt xula. Altament recomanable tot i l'altra concentració de guiris fent el mateix que tu amb una bici que duu un mapa enganxat al manillar. I quan tornes la bici a les 8 del vespre, a la botiga et xisclen com si acabessis d'acabar un marató, molt americà.

I una altra excursió en bici alucinant (aquesta si que és increible) des de Monterey fins al Carmel seguint la costa i per un tros de la 17 miles scenic drive. El paissatge és preciós i els americans tenen un munt de carrils bici i t'adelanten deixant més d'un metre i mig. Això sí, se'm va parar a xerrar un iranià d'uns 50 anys que va acabar dient-me que m'havia de buscar un "team". La gent això de que una dona viatgi sola no ho entèn.

Yosemite: "We don't serve that kind of food"

Això és el que m'han contestat, en to ofès, quan se m'ha ocorregut demanar ni més ni menys que una coca cola a un restaurant. and yeah, i'm still in the us. Des de que estic sola aqui (més o menys una setmana) trio els llocs segons el dubtós criteri de que hi hagi hostals on es pugui arribar sense cotxe. Ara sóc a yosemite, a un lloc ultra friki amb spa i classes de ioga diaries i menjar organic però sense coca cola. He passat la tarda nedant al riu gracies a una senyora i el seu fill de 13 anys m'hi han dut en cotxe amablement (a peu como que no). Tinc internet que funciona només amb windows (i el meu pc està aprofitant per actualitzar-se, és un malson) pero no cobertura del mòbil. Demà al mati m'haurien de fer un deep tissue massage i demà a la tarda un tour per yosemite. Ja veure, perquè havien perdut la meva reserva i han trigat 3 hores en trobar-me un llit.

I ara que estic sola i em començo a avorrir, us anire explicant (o almenys m'ho explicaré a mi mateixa, pero no oblidar-me'n) el viatge, en perfecte desordre.