divendres, 21 d’agost del 2009

Berkeley Bowl, Salsa Fusion, Body Sculpt & Sauna

Això ha estat la meva tarda. Primer anar al super ultra pijo a per sopes casolanes (són boníssimes) i fruita, he dedicat ben bé 15 minuts a passejar per la secció de verdures i he constatat que no en coneixia ni la meitat. I després, gimnàs. Una horeta de Salsa Fusion, que és el que el que sembla que és, una classe d'aeròbic suau amb passos i música llatina, i una horeta de tono que aquí té el nom més suggerent de body sculpt, al YMCA (el gimnàs que hi ha sota la residència i que tinc dret a utilitzar). De tranquis que no he fet res en tot l'estiu i a més acabo de sortir d'un refredat. Hi havia molt bon rotllo a classe i els monitors eren molt simpàtics i a més després he fet sauna. El problema és que ara vaig xutada d'endorfines, ja no estic acostumada i m'han pujat, estic flotant!!!!!!!!!! Mola.

dijous, 20 d’agost del 2009

San Francisco & Berkeley

San Francisco és divertit perquè a part dels tramvies, el carrer amb corbetes, el golden gate park i el golden gate bridge, té tot de guetos. El barri italià (al costat del mar, pas mal), el barri llatí (feia nooooooooolt mal rotllo), el gay (super happy), el xinès (ple de menjar raríssim i cartells en xinès), el japonès (i love sushi, i really felt in love with the restaurant where we ate, i want to live there).

No sé si m'agradaria viure-hi, té bus però és lent, té mooooolts pobres pel carrer i és una ciutat. Com a tot arreu a usa, el menjar basura està tirat de preu (i és bo) i el menjar sa és caríssim, és el primer cop que gasto més al super comprant fruita i iogurts que als restaurants menjant. És molt divertit trobar menjar de tots els orígens al súper, m'he engaxat a les sopes xineses.

A Berkeley encara hi ha més pobres demanant que a San Francisco (i solen ser homes i negres) i els estudiants van de guais i de progres. El campus és molt xulo, ok, i el MSRI té una vista espectacular, però està ple de cartells dient lo guai que és Berkeley. Fa una mica de ràbia.

Zinfandell, Napa, Sonoma & Les mítiques "Aquest no és el super d'abans?"

El quart dia a San Francisco vam dedicar-lo a la respectable activitat d'emborratxar-nos amb vi local, i.e. a voltar de productor en productor al wine country, al napa valley i al sonoma valley. Em vaig quedar amb les ganes de fer un curs de tast, si fos a Barcelona em plantejaria seriosament candidatar a un altre club d'alcohòlics. Vam trobar un cotxer de lloguer molt barato i ens en vam anar cap allà tot contents. Només vaig fallar com a copilot una vegada, sortint del super on havíem comprat el picnic per dinar, em poso a donar indicacions amb el mapa a la mà i enorme convicció, que van dur-nos de tornada a l'origen, m'ho van retreure tot el viatge, si és que no es poden cometre errors. El picnic el vam fer al Jack London State Park, on em vaig esverar per dos motius: 1) el meu company de viatge no tenia ni flowers de qui era el Jack London, 2) estava ple d'avisos de rattlesnakes (malgrat que després no en vam veure cap). Només ens vam endur una ampolla de vi (el dia següent agafàvem un avió) i va ser un Zinfandell, perquè té un nom curiós. A la tornada vaig intentar clapar al cotxe però el conductor era molt poc autònom i em despertava cada dos per tres amb l'absurda pretensió que mirés el mapa per comprovar si anàvem bé, total que vaig acabar molt mosquejada :-). Però tot plegat va ser un dia molt xulo.

ps. Això no és difamació perquè l'al.ludit té dret a rèplica a través dels comentaris.

diumenge, 16 d’agost del 2009

Les mítiques: "I thought it was a small car" & el PT Cruiser blau barrufet metalitzat

El meu personal driver quan vam arribar a l'aeroport de Flagstaff, Arizona, i li diuen que ara li duen el cotxe no s'entera, i quan li van portar un PT Cruiser se'm seu al seient de darrera i jo "Què fas?", i ell "No ens duen a buscar el cotxe?" i jo, "No, aquest és el cotxe" i ell que li diu al pobre home que s'ho mirava amb cara de pensar "Aquests guiris són tontos", "I thought it was a small car".

Yes!!! A America that's a small car, sweetie. I el color era tan fantàsticament cantón que em vaig pintar les ungles a joc.

Ens va dur al Grand Canyon, però també a Sedona i a Monument Valley. El primer lloc va ser una mica fiasco, perquè el copilot (jo) no havia fet els deures i vam arribar tant tard al garito de llogar les bicis que la temperatura era de 40ºC i no ens vam veure amb cor, i després se'ns va perdre el riu (again, el copilot no s'havia preparat prou). En canvi el segon... was great!!! :-). Sabeu les pelis de l'oest, que sempre tenen aquest paisatge de desert amb pedruscos enormes darrera, allò de la Telma&Louise, i els anuncis de Malboro? Doncs allà, és xulíssim! Resulta que si ho vols visitar has de pagar un guia navajo (està dins de la reserva) per a que t'hi dugui amb jeep, i vam tenir sort d'enganxar un paio per nosaltres dos sols, and it was great!

Connections for women & panels

Els dos últims dies he estat a la meva primera confe: 1) a usa, 2) on tot erem dones, 3) que acabava amb un panel, que vé a ser 5 dones més seniors que la resta explicant com han arribat a ser matemàtiques i la resta de l'assistència fent preguntes.

Pel que fa a les banalitats, és la primera confe on haig de fer cua al lavabo de dones. Pel que fa a les mates, it was okay, he après alguna coseta i tot, malgrat no ser el meu tema, so it's fine. Però el que debó m'ha impactat és la història de fer una confe només per dones i sobretot el panel. Si vols que un americà parli de política ho tens més aviat xungo, sembla que sigui políticament incorrecte, en canvi si vols que parli about how he/she feels, no problem, que és més o menys el contrari del que passa a Europa. Jo he escoltat a molts pocs matemàtics senior explicar que hagin tingut dubtes existencials o professionals o d'autoestima o les estratègies que han desenvolupat per combatre la pressió o dir quins són els seus pitjors defectes com a matemàtics. Les poques converses que he tingut d'aquest pal han estat en petit comitè, amb gent "propera" i sovint sota la influència de l'alcohol. En canvi n'he vist a uns quants vacilar de los guais que són de formes més o menys encobertes. I avui ha estat genial, I wish they had one in every conference, with nice people, of course.

Conclusió: there at least a few good things about the us :-).