Ahir la tarda va començar amb una proposta per anar a sopar amb uns quants de l'institut que marxen ja de vacances (la gran majoria ja ho ha fet). Tot es presentava tranquil.let, acabar de recollir papers, baixar uns quants articles i endreçar-ho tot que avui i demà tocava treballar a casa del meu jefe mexicà. Doncs dit i fet a les 16h30 ho deixo tot enllestit, bosses fetes, clau a sobre la taula com m'havia demanat la secre i surto al lavabo abans de marxar a step. Doncs la nena és tant llesta que tanca la porta amb seguro, amb la clau a dintre. Tornar a entrar va costar una hora, en la qual vaig descobrir que casi ningú d'allà té claus (
por la propia seguridad de los investigadores), que els pocs que en tenien estaven de vacances i que no sé obrir portes amb tarja de crèdit. Al final vaig plorar-li a un que va aconseguir que la segurata anés a la botiga del paio de la neteja a dir-li si podia venir-me a obrir i això va funcionar. Una mica d'estrés pensant que absolutament tot estava tancat dins amb mi fora (claus, mòbil, diners, passaport....) però res de greu.
Després d'això cap al gimnàs amb la ruta i a fer pilates, prou bé, el profe ja em coneix i se'm fot a xerrar i tot. I a caseta i a sopar. I on vaig sopar? Doncs a quatre carrers de la detenció d'un narco ultra important que com molts narcos vé a Cuernavaca a urbanitzacions de luxe per descansar. Si no us heu enterat
aquí ho teniu. Els mòbils sonaven sense parar per dir-li a la gent que sobretot no passèssin per allà perquè s'havia muntat un cristo impressionant amb helicòpters i metralletes i granades i no sé quantes coses més. Aquest matí anant en taxi per l'autopista se li ha reventat una roda a un camió i el taxista m'ha dit "Tranquila, está todo bien, que tal y como está todo uno ya no sabe que pensar".
I una última reflexió. Els mexicans condueixen com bojos, parlen al telèfon, tenen un govern que aconsella no utilitzar condons, una taxa d'atur impressionant, un sistema sanitari lluny de ser perfecte, molta pobresa, una de les taxes de morts per intoxicació alimentària més altes del món i polis amb metralleta al carrer que organitzen batalles campals al mig de zones residencials. I tot està bé. Es moren més, això sí. Però estan tant tranquils i quan es mor algú toquen música alegre al l'enterro i el dia dels morts es mengen calaveres de sucre amb el seu nom. I sobretot, es mengen menys el tarro i procuren passar-s'ho bé en comptes d'esperar a jubilar-se, que no està gens malament.
Update: Avui al matí a l'autopista hem passat al costat d'un cotxe negre enorme parat amb 20 militars amb metralleta que detenien a dos paios. El taxista ha dit
órale.