dilluns, 2 d’agost del 2010

Ontario

Toronto es lleig. Abans d'ahir vaig sopar amb una noia canadenca que vaig conéixer l'estiu passat i va ser divertit, però ahir estava de mudança i vaig anar a descobrir la ciutat sola. La torre més alta del món és xula i trepitjar un terra de vidre a més de 300 metres del terra té la seva gràcia, sobretot si tens vertígen. He pujat tant amunt com m'han deixat (447 metres, crec) i la vista és maca. Després he voltat pel Distillery Historic District, que és un lloc amb botiguetes i garitos de diseny i una botiga de xocolata amb el millor sorbet de xocolata negra que he menjat mai, es diu SOMA, per si mai passeu per Toronto. I després Chinatown, i el centre, i Little Italy, i la zona del llac i High Park, a estirar-me sobre la gespa i endormisquejar-me, m'hi estic acostumant. M'he quedat amb les ganes de fer-me un massatge al barri xinès, espero que al Quebec o a Montreal també n'hi hagi, sinó hauré d'esperar a New York.

dissabte, 31 de juliol del 2010

Parcs d'atraccions

Els canadencs tenen en comú amb els americans aquesta capacitat extraordinària per convertir un lloc amb una bellesa natural impressionant en un fucking luna park. Les catarates són maques, cau un munt d'aigua increible, agafar the lady of the mist val la pena, però tot el tinglado de "attractions", llocs de menjar basura, haunted houses, casinos, hotels i parides vàries, sobra. En canvi falta un puto camí per passejar al costat del riu, que seria maco, no? Un matí a Niagara Falls és més que suficient, hauria d'haver anat a Toronto i pres una excursio d'un dia des d'allà, però bueno. Ahir a la nit em vaig distreure fent fotos dels focs d'artifici. Tenint en compte que no tenia tripode (i cal un temps d'exposicio de 2 s.) i que l'enquadre estava hipercondicionat per evitar a la gent al mateix temps que em recolzava a una barana estic molt sorpresa perquè em sembla que va mig funcionar i n'hi ha 3 o 4 que semblen fotos de focs d'artifici. Una cosa divertida és que la gent se't posa a xerrar, hi ha un munt de famílies amb nens i avis en totes les combinacions possibles, i sobretot les dones grans se'm posen a parlar, i em pregunten d'on vinc i em diuen que parlo molt bé anglès (són mones, no és cert) i és divertit. Els americans són definitivament friendly. Avui vaig a Toronto.

divendres, 30 de juliol del 2010

Niagara falls, ON

Doncs si, 9 hores i pico de tren, llevar-se a les 5 del mati, un cuento increible a la aduana, però sóc a Canada. Aixó si, ens han fet baixar del tren a tots i cadascu amb les nostres maletes a la frontera per passar un interrogatori pitjor que el que em van passar els americans, i jo que pensava que els canadencs eren simpàtics, em reservo la opinió. El tren ha passat ràpid però, entre clapar i jugar amb l'ordinador. I arribo aquí i resulta que són a un puto parc d'atraccions americà,, amb llums, i sales de jocs i atraccions, i menjar basura i només menjar basura. Demà faré les xorrades que toquen, barquito i tal, i ja us diré que tal, avui a distància m'ha semblat molt decebedor. A més no veig cap possibilitat de fer esport ni de menjar com Déu mana, ja ha caigut la primera hamburguesa del viatge.

dijous, 29 de juliol del 2010

NYC: day 6

Avui he fet el manta que al cap i a la fi estic de vacances i que es això de dir "això s'ha de fer...", els s'ha de fer els deixo per la feina. Així que he agafat el ferry cap a Staten Island i en comptes de visitar l'illeta he fet cap a la platja, m'he torrat a la gespa llegint i dormint, he voltat pel passeig, he tornat, he nedat 2000 metres a la Lasker pool, i a caseta que demà em llevo a les 5 del matí per anar cap a les Niagara falls.

NYC: day 5

Avui he fet ioga a la gespa de l'hostal (amb profe i tot) abans de marxar cap al Guggenheim. Aquest tenia clar que no m'agradaria, però que calia veure l'arquitectura i això, i ha estat així. Ni fu ni fa, jo l'art contemporani no l'entenc. Després Wall St i el Financial District, passeig per la vora del riu fins al World Trade Center, des d'on es veu el Ground Zero, i cap al City Hall. Al costat hi ha una església, St. Paul, que és on estaven tots els voluntaris que netejaven la zona de les torres i els que ajudaven als voluntaris, i tenen muntat una espècie de santuari. Està bé, però és clar, obvien que els americans pel món l'han liat molt i no hi ha cap santuari a mà que els hi recordi, però bueno, suposo que és normal, és realment impressionant pensar que allà van caure les torres. Vull dir, l'imatge la tinc al cap de la tele, però no sabia a quin barri eren. I per acabar el dia he anat al meu lloc favorit de NY, el Central Park, aquest cop he entrat per la 96st i he anat directament al North Meadow, a fer una mica de gimnàstica al costat dels que jugaven a beisbol.