Ontario

Toronto es lleig. Abans d'ahir vaig sopar amb una noia canadenca que vaig conéixer l'estiu passat i va ser divertit, però ahir estava de mudança i vaig anar a descobrir la ciutat sola. La torre més alta del món és xula i trepitjar un terra de vidre a més de 300 metres del terra té la seva gràcia, sobretot si tens vertígen. He pujat tant amunt com m'han deixat (447 metres, crec) i la vista és maca. Després he voltat pel Distillery Historic District, que és un lloc amb botiguetes i garitos de diseny i una botiga de xocolata amb el millor sorbet de xocolata negra que he menjat mai, es diu SOMA, per si mai passeu per Toronto. I després Chinatown, i el centre, i Little Italy, i la zona del llac i High Park, a estirar-me sobre la gespa i endormisquejar-me, m'hi estic acostumant. M'he quedat amb les ganes de fer-me un massatge al barri xinès, espero que al Quebec o a Montreal també n'hi hagi, sinó hauré d'esperar a New York.