Des de que sóc al Quebec m'he afrancessat de nou, serà perquè no faig més que creuar francesos. A Tadoussac i a Rivière du Loup les auberges són petites, i sopes a taula amb gent de tota mena i tots els orígens, i xerres, i és una de les parts més enriquidores del viatges, les rencontres.
Els ossos no els vam veure però la guia era super maca i ens va explicar un munt de coses sobre els ossos negres que no sabia, per tant la sortida va valer la pena, i els 30 dolars els donc per ben gaspillés perquè van al refugi per recuperar cadells d'os que es queden orfes. Les balenes em van emocionar. De noies n'estic coneixent un munt i està sent mort divertit, per algú que treballava envoltada d'homes. L'última setmana ha estat una injecció d'energia, optimisme i ganes de començar una nova etapa, que és el que buscava en aquest viatge. Quan t'adones que uns dies surten millor que els altres però que si tens paciència i hi poses ganes, n'hi acaben havent d'absolutament genials per les raons més inesperades, et tornes més optimiste pel que fa a l'existència. A Rivière-du-Loup no podré veure tot el que volia (el parc du bic), perquè no tinc cotxe i no he ensopegat els bons dies per les excursions, però demà faré la randonée quand même i demà passat, un dia abans del previst, marxo a Montreal, on amb una mica de sort em trovaré algun dels dies amb un noi francès i una noia francesa que he conegut a Tadoussac. Avui he arribat amb el ferry, super lluny de l'hostal, i m'ha dut en cotxe una quebecoise super simpàtica a qui li he preguntat el camí, així, perquè sí. Crec que retiro el que vaig escriure que els canadencs no són tan simpàtics com em pensava, no és cert, són la hòstia. Això sí, si no parles francès, al Quebec jo diria que no et diverteixes gaire, perquè el turisme és francès i els quebecois tenen la mateixa passió per la seva llengua que els francesos. I ara a faire dodo.
Time Change
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada