Montreal i la poutine

Alors, Montreal és cuco, menys artificial que Quebec, que sembla un decorat de pel.licula, una ciutat de veritat, amb una part històrica molt turística, carrers impersonals i darrera algunes cantonades carrers i barris plens de vida, terrasses, botiguetes amb xocolata temptadora, i parcs, molts parcs. Mont-Royal, un altre que se m'ha oblidat però que cau una mica a la dreta i per sobre del Village, i el jardí botànic. Demà vull fer el canal de Lachine a velo, i peut-etre l'ile de St Helene. I sobretot fa sol. I he nedat 2000 metres el primer dia a la piscina olímpica i demà hi tornaré. I no sé on són els supermercats. I he passejat amb la Constance i l'Anthony. I m'han fet menjar el menjar més fastigós de tot el món mundial, la poutine, que se suposa que és la especialitat mundial. Patates fregides (ecs ja), amb salsa de carn i formatge a trossos. Horrible i vomitiu. Mai més. Tot ensemble, no m'en penedeixo gens d'haver vingut a Montreal. Proper viatge al Quebec, Montreal dos dies, Laurentides i Mont-Tremblant, Parc du bic, Parc de la Gaspesie, Percé, Nouvelle Ecosse i Halifax, les iles de la Madeleine. Pues eso.