El bus s'enfila sense presses per una carretera vorejada d'avets, prats amb floretes blanques, grogues i liles i herba, verd, tot és molt verd, i les cases són de fusta, pintades de coloraines, amb porxos i tumbones per aprofitar els mesos on la neu ha desaparegut. I tot de cop, un traversier, de la Baie de St Caterine a Tadoussac, per creuar el Fiord de Sanguenay. Aquí és el riu de St. Laurent, que és el que passa per la ciutat de Quebec, es torna mar, i al mateix temps un fiord es fica mandrós dins dels boscos. Un enrenou de corrents d'aigua dolça i salada, un camí aquàtic cap a territoris fèrtils, que ha fet de Tadoussac el punt de partida de múltiples camins i cultures i que atreu nombroses espècies de balenes. Quan el bus ha pujat al ferry he sortit i he tingut un d'aquells moments de felicitat absoluta on tot és perfecte amb el vent m'acoranava, i el sol, i el ferry que lliscava silenciós per l'aigua. I he arribat a Tadoussac, on he desmbarcat davant una casa esborrajada i teulada vermella, amb una platjeta i camins per anar a veure balenes, una taula llarguissima on sopar tots plegats, francesos per parar un carro i un company d'habitació català. And I'm happy. I demà aniré en zodiac a veure balenes, i demà passat si tot va bé seguiré un camí que voreja el fiord. I potser vaig a mirar dunes gegants o potser vaig a veure els castors. I sóc fora de la civilització i hi ha música sota de la meva finistra i tot és perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada